MANEL ESTIARTE

Esport: Waterpolo.

Demarcació: davanter.

Any de naixement: 1961.

Lloc d’origen: Manresa.

Comarca: Bages.

Dècada estel·lar: 90 del segle XX.

Clubs: CN Manresa, CN Barcelona, Pallanuoto Pescara, Rari Nantes Savona, CN Catalunya i Atlètic Barceloneta.

Títols col·lectius: 5 Lligues d’Espanya, 5 Copes del Rei, 4 Lligues d’Itàlia, 6 Copes d’Itàlia, 2 Copes d’Europa, 3 Recopes, 4 Supercopes d’Europa, 1 Plata i 1 Bronze en Europeus, 1 Bronze en Copa Mundial, 1 Or i 2 Plates en Mundials i 1 Or i 1 Plata en Jocs Olímpics.

Jocs Olímpics disputats: Moscou 1980, Los Angeles 1984, Seül 1988, Barcelona 1992, Atlanta 1996 i Sidney 2000.

El més positiu: 6 participacions en Jocs Olímpics.

El més negatiu: no assolir l’or a Barcelona.

El manresà Manel Estiarte pot ser considerat perfectament un dels grans 10 esportistes catalans i espanyols de la història i, per demostrar-ho, cal significar les espectaculars dades següents: 2 Copes d’Europa amb dos clubs diferents, CN Barcelona i Pallanuoto Pescara; 1 títol mundial, aconseguit a la localitat australiana de Perth; 1 medalla d’or olímpica, assolida a la ciutat nord-americana d’Atlanta, i participació en 6 Olimpíades, debutant a Moscou només amb 18 anys i jugant les de Sidney amb 38. El considerat per alguns experts el millor jugador de tots els temps, va viure una de les seves grans decepcions al perdre la final dels Jocs Olímpics de Barcelona.