TONI ELIAS

Esport: Motociclisme.

Especialitat: velocitat i superbikes.

Any de naixement: 1993.

Lloc d’origen: Manresa.

Comarca: Bages.

Dècada estel·lar: 10 del segle XXI.

Principals títols personals: 1 Mundial de Moto 2.

El més positiu: el títol de l’any 2010.

El més negatiu: abandonar massa aviat l’equip d’Alberto Puig.

Fill del campió d’Espanya de Motocròs Jordi Elias, Toni Elias va brillar en el Mundial de 125 cc amb l’equip d’Alberto Puig, en què també hi formava part un adolescent Dani Pedrosa. No obstant, penso que Toni va cometre llavors l’error d’abandonar l’escuderia per fer el salt als 250 cc, decisió que no li va sortir massa bé. Tanmateix, Elias, que va tenir també experiències en Moto GP i en Superbikes, va poder compensar aquella decepció amb el títol mundial de Moto 2, categoria que va substituir la cilindrada del quart de litre.

GERARD PIQUÉ

Esport: futbol.

Demarcació: defensa.

Any de naixement: 1987.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 10 del segle XXI.

Clubs: FC Barcelona, Manchester United, Real Saragossa (cedit) i de nou Barça. 

Títols col·lectius: 1 Lliga anglesa, 1 Copa de la Lliga anglesa, 6 Lligues espanyoles, 4 Copes del Rei, 5 Supercopes d’Espanya, 4 Lligues de Campions, 3 Supercopes d’Europa, 3 Mundials de Clubs, 1 Eurocopa i 1 Mundial.

Eurocopes disputades: Polònia / Ucraïna 2012 i França 2016.

Mundials disputats: Sud-àfrica 2010 i Brasil 2014.

El més positiu: un dels millors centrals del món de l’última dècada.

El més negatiu: cert relaxament entre els anys 2012 i 2014.

Després de tornar al FC Barcelona, club que havia deixat d’adolescent per anar al Manchester United, Gerard Piqué es va convertir en un dels jugadors clau tant del Barça de Pep Guardiola com de la selecció espanyola de Vicente del Bosque, convertint-se en un dels millors centrals del món. Més tard d’una etapa en què el seu nivell va baixar considerablement, de la mà de Luis Enrique Martínez va tornar a ser un dels homes bàsics de l’entitat catalana, mentre va recuperar el seu nivell amb l’equip estatal i va ser novament un dels millors defenses del planeta. En el seu palmarès hi destaquen 7 campionats de Lliga, 4 Copes del Rei, 4 Lligues de Campions, 1 Mundial i 1 Eurocopa.  

DANI PEDROSA

Esport: Motociclisme.

Especialitat: velocitat.

Any de naixement: 1985.

Lloc d’origen: Castellar del Vallès.

Comarca: Vallès Occidental.

Dècada estel·lar: 00 del segle XXI.

Principals títols personals: 1 Mundial de 125 cc i 2 Mundials de 250 cc.

El més positiu: el seu pas per les categories de 125 cc i 250 cc.

El més negatiu: el seu estancament en Moto GP.

En un període en què Toni Elias era el principal pilot de l’equip de 125 cc dirigit per Alberto Puig, la marxa de l’escuderia del manresà li va obrir les portes a un joveníssim Dani Pedrosa, que va iniciar llavors una trajectòria espectacular, conquistant un títol de la cilindrada i dos de 250 cc, etapa en què va tenir una dura rivalitat amb el mallorquí Jorge Lorenzo. Una vegada ascendit a la categoria de Moto GP, el pilot de Castellar del Vallès va continuar una carrera esplèndida, però aleshores es va trobar amb homes de la qualitat de l’italià Valentino Rossi i l’australià Casey Stoner, que li van impedir assolir el campionat, com més tard també ho han fet el citat Lorenzo i el cerverí Marc Márquez.

JENNIFER PAREJA

Esport: Waterpolo.

Demarcació: davantera.

Any de naixement: 1984.

Lloc d’origen: Olot.

Comarca: Garrotxa.

Dècada estel·lar: 10 del segle XXI.

Clubs: CN Olot, CN Sabadell i CE Mediterrani.

Principals títols personals: 1 vegada elegida millor jugadora del món.

Títols col·lectius: 7 Lligues, 5 Copes de la Reina, 4 Supercopes d’Espanya, 3 Copes d’Europa, 1 Or i 1 Plata en Europeus, 1 Or en Mundials i 1 Plata en Jocs Olímpics.

Jocs Olímpics disputats: Londres 2012.

El més positiu: potser la millor jugadora espanyola de la història.

El més negatiu: ser descartada per als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro.

Considerada la millor jugadora catalana i espanyola de la història, la garrotxina Jennifer Pareja ha conquistat 19 títols amb el CN Sabadell, entre els quals hi destaquen 7 campionats de Lliga i 3 Copes d’Europa, i 4 medalles amb la selecció espanyola, entre les que cal significar 1 or europeu, 1 or mundial i 1 plata olímpica, assolida sorprenentment als Jocs de Londres. No obstant, l’esportista d’Olot, que va ser elegida la millor d’Europa el 2012, va viure la seva gran decepció aquest 2016, quan Miki Oca no la va convocar per a les Olimpíades de Rio de Janeiro. 

LAIA PALAU

Esport: Bàsquet.

Demarcació: base.

Any de naixement: 1979.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 00 del segle XXI.

Clubs: Universitari Barcelona, CJM Bourges, Ros Casares València, CCC Polkovice i USK Parga.

Principals títols personals: 1 vegada MVP de la Copa de la Reina.

Títols col·lectius: 2 Lligues catalanes, 6 Lligues espanyoles, 6 Copes de la Reina, 1 Lliga polonesa, 1 Copa polonesa, 1 Eurolliga, 1 Bronze en Jocs del Mediterrani, 1 Or, 1 Plata i 4 Bronzes en Europeus, 1 Plata i 1 Bronze en Mundials i 1 Plata en Jocs Olímpics.

Jocs Olímpics disputats: Atenes 2004, Pequin 2008 i Rio de Janeiro 2016.

El més positiu: possiblement, la jugadora espanyola més regular.

El més negatiu: puntualment, a l’ombra d’altres jugadores de la selecció.

Potser la millor jugadora catalana de Bàsquet de la història, per sobre de mites com Anna Junyent o Rosa Castillo, i encara per davant d’Anna Ríos, una triomfadora en la WNBA, Laia Palau igualment pot ser considerada la més regular de l’estat espanyol, tot i que puntualment ha estat a l’ombra de dones com Blanca Ares, Amaya Valdemoro, Sancho Little, Alba Torrents o l’anomenada Ríos. Palau compta amb un extraordinari palmarès, en què hi destaquen 1 Eurolliga, guanyada amb el Ros Casares valencià, i 10 medalles amb Espanya, per exemple la plata olímpica assolida a Rio de Janeiro.   

JUAN CARLOS NAVARRO

Esport: Bàsquet.

Demarcació: escorta.

Any de naixement: 1980.

Lloc d’origen: Sant Feliu de Llobregat.

Comarca: Baix Llobregat.

Dècada estel·lar: 00 del segle XX.

Clubs: FC Barcelona, Memphis Grizzlies i de nou Barça.

Principals títols personals: 1 MVP Lliga ACB, 3 MVP final Lliga ACB, 2 MVP Supercopa ACB, 1 MVP Eurolliga, 1 MVP final 4 Eurolliga i 1 cop elegit millor jugador d’Europa.

Títols col·lectius: 11 Lligues Catalanes, 8 Lligues ACB, 6 Copes del Rei, 3 Supercopes ACB, 2 Eurolligues, 1 Copa Korac, 2 Ors, 2 Plates i 1 Bronze en Europeus, 1 Or en Mundials i 2 Plates en Jocs Olímpics. 

Europeus disputats: Turquia 2001, Suècia 2003, Sèrbia i Montenegro 2005, Espanya 2007, Polònia 2009 i Lituània 2011.

Mundials disputats: Estats Units 2002, Japó 2006, Turquia 2010 i Espanya 2014.

Jocs Olímpics disputats: Atenes 2004, Pequín 2008 i Londres 2012.

El més positiu: potser el millor jugador de la història de la secció barcelonista.

El més negatiu: el seu pas per l’NBA.

Estrella tant dels equips inferiors del FC Barcelona com de la selecció espanyola júnior, amb la qual va ser campió mundial, després va ser eclipsat, pel que fa al club blaugrana, pel seu contemporani Pau Gasol, però quan aquest va marxar a la NBA, va tornar a prendre un gran protagonisme, fins el punt de convertir-se en el millor jugador de la història de la secció barcelonista, per davant de mites com Nacho Solozábal, Juan Antonio San Epifanio o Andrés Jiménez. Navarro, que no va tenir massa fortuna en el seu únic any als Memphis Grizzlies, sobretot per problemes d’adaptació, compta amb un espectacular palmarès, en què hi destaquen 8 Lligues ACB, 6 Copes del Rei i 2 Eurolligues amb el Barça i 2 Europeus, 1 Mundial i 2 plates olímpiques amb Espanya.   

ÀNGEL MULLERA

Esport: Atletisme.

Especialitat: 3.000 metres obstacles.

Any de naixement: 1984.

Lloc d’origen: Lloret de Mar.

Comarca: Selva.

Dècada estel·lar: 10 del segle XXI.

Principals títols personals: 1 Bronze en Europeus.

Jocs Olímpics disputats: Londres 2012.

El més positiu: el tercer lloc al campionat europeu de Zuric.

El més negatiu: el dopatge.

Malauradament, la carrera esportiva del lloretenc Àngel Mullera ha estat quasi sempre esquitxada per la polèmica del dopatge, circumstància per la qual també va passar un altre atleta, igualment especialista en la dura modalitat dels 3.000 metres obstacles, originari de la localitat costera de la Selva: Josep Lluís Blanco. Després de participar in extremis als Jocs Olímpics de Londres l’any 2012, arran de recórrer la sanció a què l’havia sotmès la Federació Espanyola d’Atletisme, va aconseguir un any més tard la medalla de bronze als Europeus de Zuric, però posteriorment va ser sancionat al donar positiu en un control.

GEMMA MENGUAL

Esport: Natació.

Especialitat: sincronitzada.

Any de naixement: 1977.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 00 del segle XXI.

Principals títols personals: 1 Or, 1 Plata i 3 Bronzes en Europeus i 3 Plates i 3 Bronzes en Mundials.

Principals títols col·lectius: 4 Ors, 8 Plates i 1 Bronze en Europeus, 1 Or, 8 Plates i 4 Bronzes en Mundials i 2 Plates en Jocs Olímpics.

Jocs Olímpics disputats: Sidney 2000, Atenes 2004, Pequin 2008 i Rio de Janeiro 2016.

El més positiu: primera gran estrella de la sincronitzada espanyola.

El més negatiu: un retorn no massa positiu.

Quan la natació sincronitzada era una especialitat quasi desconeguda a Espanya, i en un moment en què les esportistes de la disciplina no feien cap anunci publicitari, la barcelonina Gemma Mengual va començar a destacar, fins a convertir-se en una estrella de categoria mundial, guanyant un total de 38 medalles en grans campionats, de les quals cal destacar-ne 11 d’individuals, cinc d’or i les dues plates olímpiques. Després de retirar-se, i lliurar el testimoni a Andrea Fuentes, va tornar a la gran competició quasi amb 40 anys i sense gaire èxit, si bé va aconseguir un nou metall en la nova modalitat de duo mixt.   

DAVID MECA

Esport: Natació.

Especialitat: aigües obertes.

Any de naixement: 1974.

Lloc d’origen: Sabadell.

Comarca: Vallès Occidental.

Dècada estel·lar: 00 del segle XXI.

Principals títols personals: 2 Plates i 2 Bronzes en Europeus i 2 Ors, 4 Plates i 1 Bronze en Mundials.

El més positiu: 11 podis en grans campionats.

El més negatiu: les aigües obertes van trigar en ser una especialitat olímpica. 

En un període en què les proves en aigües obertes, generalment en espais lacustres i marítims, no eren encara considerades olímpiques, va brillar en aquesta modalitat el vallesà David Meca, un home polifacètic, doncs durant alguna temporada també va exercir de showman televisiu. A part d’aconseguir fites èpiques, com la de la travessia al canal de la Mànega, el nedador de Sabadell va assolir 11 medalles en grans campionats, quatre en competicions continentals i set en certàmens mundials, de les quals dues van ser d’or.