RICARDO ZAMORA

Esport: Futbol.

Demarcació: porter.

Any de naixement: 1901.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 30 del segle XX.

Clubs: RCD Espanyol, FC Barcelona, de nou Espanyol, Real Madrid i OGC Niça.

Títols col·lectius: 5 Campionats de Catalunya, 2 Lligues Espanyoles, 5 Copes d’Espanya i 1 Plata Olímpica.

Mundials disputats: Itàlia 1934.

Jocs Olímpics disputats: Anvers 1920.

El més positiu: mite del futbol espanyol.

El més negatiu: el duel contra Itàlia al Mundial de 1934.

Ricardo Zamora va ser un dels primers grans mites del futbol català i espanyol, sent potser l’únic home que ha actuat al RCD Espanyol (té el nom d’un carrer en les proximitats de l’antic estadi de Sarrià), el FC Barcelona i el Real Madrid, equip aquest, com va succeir també a la selecció espanyola, en què va formar un trio defensiu estel·lar amb Ciriaco Errasti i Jacinto Quincoces. El porter, que també va coincidir amb llegendes com Josep Samitier, al Barça, o Isidro Lángara, a Espanya, va guanyar la medalla de plata als Jocs Olímpics d’Anvers, l’any 1920, i va participar al Mundial d’Itàlia, l’any 1934.

MAVERICK VIÑALES

Esport: Motociclisme.

Demarcació: velocitat.

Any de naixement: 1995.

Lloc d’origen: Roses.

Comarca: Alt Empordà.

Dècada estel·lar: 10 del segle XXI.

Principals títols personals: 1 Europeu de 125 cc i 1 Mundial de moto 3.

El més positiu: el campionat del món de 2013.

El més negatiu: un pas una mica irregular per Moto 2.

El pilot empordanès Maverick Viñales, nascut a Figueres i establert a Roses, va debutar molt jove al Mundial de Moto 3, més tard de proclamar-se campió continental de 125 cc. De seguida va demostrar la seva enorme capacitat i l’any 2013 es va proclamar vencedor del campionat del món en la categoria petita, la mateixa temporada en què els també catalans Marc Márquez i Pol Espargaró van assolir les corones, respectivament, de Moto GP i Moto 2. Després d’un pas no massa convincent per Moto 2, Viñales ha brillat en Moto GP, categoria en la qual s’ha convertit en un dels grans arran de fitxar per l’equip oficial de Yamaha. 

ERIKA VILLAÉCIJA

Esport: Natació.

Especialitat: estil lliure en piscina i en aigües obertes.

Any de naixement: 1984.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 00 del segle XXI.

Principals títols personals: 1 Or, 2 Plates i 2 Bronzes en Europeus i 2 Ors i 1 Plata en Jocs del Mediterrani.

Títols col·lectius: 1 Or i 1 Plata en Europeus i 2 Plates en Jocs del Mediterrani.

Jocs Olímpics disputats: Atenes 2004, Pequin 2008, Londres 2012 i Rio de Janeiro 2016.

El més positiu: els Europeus de Madrid.

El més negatiu: no acaba de consolidar-se en aigües obertes.

La barcelonina Erika Villaécija va ser la gran figura de la natació catalana i espanyola fins a la irrupció definitiva de la gran estrella badalonina Mireia Belmonte. Especialista en distàncies llargues de piscina, Villaécija va aconseguir un total de 7 medalles en campionats d’Europa, de les quals 2 van ser d’or i 5 de caràcter individual; va assolir un munt de rècords d’Espanya i ha participat en 4 Jocs Olímpics: Atenes, Pequín, Londres i Rio de Janeiro. Els darrers anys s’ha passat a les proves en aigües obertes. 

JORDI VILAPUIG

Esport: Hockei sobre Patins.

Demarcació: defensa.

Any de naixement: 1956.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 80 del segle XX.

Clubs: FC Barcelona.

Títols col·lectius: 8 Lligues, 6 Copes del Rei, 8 Copes d’Europa, 5 Supercopes d’Europa, 1 Mundial de Clubs, 1 Copa de Montreux, 3 Europeus i 2 Mundials de Seleccions.

El més positiu: llegenda de l’Hockei sobre Patins.

El més negatiu: que l’esport no sigui olímpic.

En el que molts encara consideren el millor Barça d’Hockei sobre Patins de la història, el que Josep Lorente va dirigir durant la dècada dels 80 del segle passat, hi va destacar Jordi Vilapuig, que va coincidir amb homes com Carles Trullols, Jordi Villacorta, Sergi Centell, Josep Torres o Quim Paüls. Vilapuig, que en moltes ocasions va exercir de líder d’aquell brillant bloc, i també de la selecció espanyola, va guanyar per exemple 8 campionats de Lliga, 6 Copes del Rei, 8 Copes d’Europa, 3 Europeus i 2 Mundials.  

NATÀLIA VIA DUFRESNE

Esport: Vela.

Especialitats: Europe i 470.

Any de naixement: 1973.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 90 del segle XX.

Principals títols personals: 1 plata en Jocs del Mediterrani, 1 Bronze en Mundials i 1 plata en Jocs Olímpics.

Títols col·lectius: 1 Or en Jocs del Mediterrani, 1 Or i 1 Plata en Europeus, 2 Bronzes en Mundials i 1 Plata en Jocs Olímpics.

Jocs Olímpics disputats: Barcelona 1992, Atlanta 1996, Sidney 2000 i Atenes 2004.

El més positiu: les 2 plates olímpiques.

El més negatiu: no pujar al lloc més alt del podi en Olimpíades.

Germana menor de Begonya Via Dufresne, campiona olímpica als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, Natàlia va aconseguir un brillantíssim palmarès, tant en la classe individual de Europe, destacant el bronze mundial assolit al campionat de North Shore City 1995 i, molt especialment, la plata conquistada a les Olimpíades de la seva ciutat natal, l’any 1992, com en la classe de 470, formada per parelles, on va obtenir, per exemple, 1 or i una plata en campionats d’Europa, 2 bronzes en certàmens mundials i la seva segona plata olímpica, concretament el 2004 a Atenes.  

BEGONYA VIA DUFRESNE

Esport: Vela.

Especialitat: 470.

Any de naixement: 1971.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 90 del segle XX.

Títols col·lectius: 2 Ors en Mundials i 1 Or en Jocs Olímpics.

Jocs Olímpics disputats: Atlanta 1996.

El més positiu: la plata d’Atlanta.

El més negatiu: els èxits van estar molt concentrats.

Germana gran de Natàlia Via Dufresne, plata olímpica a Barcelona 1992, Begonya va protagonitzar un període espectacular durans els anys 1995 i 1996, fent parella en la modalitat 470 amb Theresa Zabell, que ja s’havia proclamat guanyadora dels Jocs Olímpics celebrats a la ciutat comtal fent equip amb Patricia Guerra. Va vèncer, en primer lloc, el Mundial de Toronto; en segon lloc, el campionat del món a Porto Alegre i, finalment en tercer lloc, la medalla d’or a les olimpíades d’Atlanta, el seu principal triomf.  

MARÍA VASCO

Esport: Atletisme.

Especialitat: marxa.

Any de naixement: 1975.

Lloc d’origen: Viladecans.

Comarca: Baix Llobregat.

Dècada estel·lar: 00 del segle XXI.

Principals títols personals: 1 Or i 1 Bronze en Copes d’Europa, 1 Or i 1 Bronze en Copes del Món, 1 Plata en Jocs del Mediterrani, 1 Bronze en Mundials i 1 Bronze en Jocs Olímpics.

Jocs Olímpics disputats: Atlanta 1996, Sidney 2000, Atenes 2004, Pequín 2008 i Londres 2012.

El més positiu: la medalla de bronze olímpica de Sidney.

El més negatiu: no aconseguir cap or en grans esdeveniments.

María Vasco va ser un nou exemple de la magnífica pedrera de la marxa a la comarca del Baix Llobregat, seguint el camí de grans especialistes com Jordi Llopart, Josep Marín, Mari Cruz Díaz, Dani Plaza i Valentí Massana. L’atleta de Viladecans va participar a 5 Jocs Olímpics, debutant molt jove a l’edició d’Atlanta, l’any 1996, i va aconseguir importants èxits internacionals, destacant la medalla de bronze assolida als Mundials d’Osaka, l’any 2007, i sobretot el mateix metall conquistat a les Olimpíades de Sidney, l’any 2000, el seu moment àlgid.