ANNA CRUZ

Esport: Bàsquet.

Demarcació: escolta.

Any de naixement: 1986.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 10 del segle XXI.

Clubs: UB FC Barcelona, Arranz Josipa Burgos, Olesa de Montserrat RCD Espanyol, Rivas Ecópolis, Nadezhda Oremburg, Dimamo Kursk, Nova York Liberty i Minnesota Lynx.

Títols col·lectius: 2 Copes de la Reina, 1 WNBA, 1 Plata i 2 Bronzes en Europeus, 1 Plata i 1 Bronze en Mundials i 1 Plata en Jocs Olímpics.

Jocs Olímpics disputats: Rio de Janeiro 2012.

El més positiu: la plata olímpica i el títol de la WNBA.

El més negatiu: ha explotat tard.

La barcelonina Anna Cruz ha estat una de les estrelles, juntament amb la mallorquina Alba Torrents o la també catalana Laia Palau, de la millor era del bàsquet femení espanyol, destacant la consecució de les 6 medalles assolides amb la selecció, amb la plata olímpica de Rio de Janeiro com a principal èxit. Cruz ha tingut una trajectòria de rodamón que l’ha portat per la seva ciutat natal, Burgos, Olesa de Montserrat, Madrid, Oremburg o Kursk, abans d’enrolar-se a la WNBA, on ha jugat amb Nova York Liberty i Minnesota Lynx, amb qui ha disputat dues finals del campionat, vencent en la primera d’elles. 

CARLES REXACH

Esport: Futbol.

Demarcació: davanter.

Any de naixement: 1947.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 70 del segle XX.

Clubs: FC Barcelona.

Principals títols personals: 1 trofeu Pichichi.

Títols col·lectius: 1 Lliga, 4 Copes, 1 Recopa i 1 Copa de Fires.

Mundials disputats: Argentina 1978.

El més positiu: una depurada tècnica.

El més negatiu: acusat en ocasions de poc esforçat.

Tota una vida al FC Barcelona, com a jugador en les divisions inferiors i del primer equip i com a entrenador en diverses categories, Carles Rexach no va deixar ningú indiferent, doncs va tenir un munt d’admiradors, especialment per la seva extraordinària tècnica, que per exemple el va convertir en un fantàstic llançador de faltes, però també un important número de detractors, que li recriminaven escàs esforç en les seves accions. El de Pedralbes, malgrat guanyar títols importants com 1 Lliga, 4 Copes, 1 Recopa o 1 Copa de Fires, no va viure com a futbolista una bona etapa al Barça, la qual va ser molt millor com a segon entrenador del Dream Team de Johan Cruyff. 

ANTONI RAMALLETS

Esport: Futbol.

Demarcació: porter.

Any de naixement: 1924.

Any de defunció: 2013.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 50 del segle XX.

Clubs: CE Europa, RCD Mallorca, CD San Fernando, Real Valladolid (cedit) i FC Barcelona.

Principals títols personals: 5 Trofeus Ricardo Zamora.

Títols col·lectius: 6 Lligues, 5 Copes, 3 Copes Eva Duarte, 2 Copes de Fires i 2 Copes Llatines.

Mundials disputats: Brasil 1950.

El més positiu: mite del barcelonisme.

El més negatiu: la final de Berna.

Amb Andoni Zubizarreta i Víctor Valdés, Antoni Ramallets està considerat el millor porter de la història del FC Barcelona, el més gran per a molts seguidors del club català. Integrant de l’equip entrenat per l’eslovac Ferdinand Daucik, conegut com el Barça de les Cinc Copes, va coincidir llavors amb altres mites del barcelonisme com Joan Segarra, Marià Gonzalvo, Estanislau Basora i el gran Laszlo Kubala. Ramallets també va fer història a la selecció espanyola, amb la qual va jugar el Mundial de 1950 al Brasil, en què el conjunt estatal va acabar en quarta posició. En els darrers anys de la seva carrera, va formar també part del gran Barça d’Helenio Herrera, però es va haver de retirar amb la gran decepció de la final de la Copa d’Europa de Berna. 

ADAM RAGA

Esport: Motociclisme.

Especialitat: Trial.

Any de naixement: 1982.

Lloc d’origen: Ulldecona.

Comarca: Montsià.

Dècada estel·lar: 00 del segle XX.

Principals títols personals: 5 campionats d’Espanya outdoor, 3 campionats d’Espanya indoor, 2 Mundials outdoor i 4 Mundials indoor.

Títols col·lectius: 13 Trials per Estats outdoor i 7 Trials per Estats indoor.

El més positiu: els dos campionats del món a l’aire lliure.

El més negatiu: molts anys ja a l’ombra de Toni Bou.

El pilot d’Ulldecona Adam Raga va començar a dominar el Trial mundial després de l’era marcada per l’anglès Dougie Lampkin, que per exemple va assolir 7 títols de campió del món de forma consecutiva. Raga, tercer català en guanyar el títol mundial outdoor per darrere de Jordi Tarrés i Marc Colomer, va aconseguir 6 campionats de la categoria, 2 a l’aire lliure i 4 sota sostre. Tanmateix, quan tot feia presagiar que el del Montsià podria marcar una llarga etapa triomfal, va aparèixer la figura de Toni Bou, de qui ha estat clarament a l’ombra.  

TITO RABAT

Esport: Motociclisme.

Especialitat: velocitat.

Any de naixement: 1989.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 10 del segle XXI.

Principals títols personals: 1 Mundial de Moto 2.

El més positiu: el títol mundial de l’any 2014.

El més negatiu: li està costant arrancar en Moto GP.

El barceloní Esteve Rabat va debutar al Mundial de Motociclisme en la categoria de 125 cc, que va ser més tard substituïda per la de Moto 3, on va començar a destacar de forma important. No obstant, Tito va haver d’esperar al seu ascens a Moto 2 per aconseguir el seu gran triomf, quan va conquistar el campionat mundial, en un any en què altres dos pilots catalans, Maverick Viñales i Marc Márquez, es van proclamar vencedors en Moto 3 i Moto GP respectivament. Posteriorment va pujar a la màxima categoria, en què li està costant assolir l’èxit.

CARLES PUYOL

Esport: Futbol.

Demarcació: defensa.

Any de naixement: 1978.

Lloc d’origen: la Pobla de segur.

Comarca: Pallars Jussà.

Dècada estel·lar: 00 del segle XXI.

Clubs: FC Barcelona.

Títols col·lectius: 6 Lligues, 2 Copes del Rei, 6 Supercopes d’Espanya, 3 Lligues de Campions, 2 Supercopes d’Europa, 2 Mundials de Clubs, 1 Eurocopa, 1 Mundial i 1 Plata olímpica.

Eurocopes disputades: Portugal 2004 i Àustria / Suïssa 2008.

Mundials disputats: Corea del Sud / Japó 2002, Alemanya 2006 i Sud-àfrica 2010.

Jocs Olímpics disputats: Sidney 2000.

El més positiu: lluitador incansable.

El més negatiu: les lesions.

Ascendit al primer equip del FC Barcelona, el seu únic club professional, per Louis van Gaal, Carles Puyol, essencialment per caràcter, lluita, esforç i carisma, ha estat un dels millors futbolistes de tots els temps, tant de Catalunya com de l’estat espanyol. Capità del millor Barça de la història i fix de la selecció espanyola durant tota la primera dècada de l’actual segle, en el seu brillant palmarès hi destaquen 6 campionats de Lliga, 2 Copes del Rei, 3 Lligues de Campions, 1 Eurocopa i 1 Mundial, a més d’una medalla de plata olímpica. El pitjor de la seva carrera van ser les lesions, les quals el van obligar a retirar-se.  

SITO PONS

Esport: Motociclisme.

Especialitat: velocitat.

Any de naixement: 1959.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 80 del segle XX.

Principals títols personals: 2 Mundials de 250 cc.

El més positiu: la intel·ligència tàctica.

El més negatiu: el pas pels 500 cc.

El barceloní Sito Pons va ser el segon pilot de l’estat espanyol en vèncer en una cursa del Mundial de 250 cc, després del desaparegut Santi Herrero, i des dels inicis de la seva carrera esportiva va demostrar una habilitat i intel·ligència tàctiques als circuits admirable. Els seus millors anys van ser 1988 i 1989, quan va obtenir els dos títols mundials de la categoria, en una època en què els seus duels amb el malaguanyat Joan Garriga van passar a la història. Pons, primer català i espanyol en proclamar-se campió del món en el quart de litre, va ascendir posteriorment als 500 cc, cilindrada en què no va poder brillar. Després de la seva retirada ha exercit de cap d’escuderia.

CARLES CHECA

Esport: Motociclisme.

Especialitat: velocitat i superbikes.

Any de naixement: 1972.

Lloc d’origen: Sant Fruitós de Bages.

Comarca: Bages.

Dècada estel·lar: 00 del segle XXI.

Principals títols personals: 1 Mundial de Superbikes.

El més positiu: el títol de Superbikes.

El més negatiu: la gravíssima caiguda de Donnington Park.

El bagenc Carles Checa va ser el tercer pilot català, després d’Àlex Crivillé i Alberto Puig, i per tant avançant-se a Sete Gibernau, en guanyar una cursa de 500 cc, assolint el seu primer triomf de la categoria al circuit de Catalunya, a Montmeló. No obstant, el de Sant Fruitós de Bages, pocs anys més tard, patiria una gravíssima caiguda al traçat britànic de Donnington Park, arran de la qual estaria un temps inactiu i no aconseguiria redreçar el rumb en la modalitat de velocitat. Després d’abandonar el Mundial, ja reconvertit en Moto GP, va conquistar el de Superbikes.     

DANI PLAZA

Esport: Atletisme.

Especialitat: marxa.

Any de naixement: 1966.

Lloc d’origen: el Prat de Llobregat.

Comarca: Baix Llobregat.

Dècada estel·lar: 90 del segle XX.

Principals títols personals: 1 Plata i 1 Bronze en Jocs del Mediterrani, 1 Plata en Europeus, 1 Bronze en Mundials i 1 Or en Jocs Olímpics.

Jocs Olímpics disputats: Barcelona 1992 i Atlanta 1996.

El més positiu: el títol olímpic de Barcelona.

El més negatiu: després es va anar apagant a poc a poc.

Dos anys més tard d’aconseguir la plata dels 20 km marxa als Europeus celebrats a la ciutat croata d’Split, Dani Plaza va assolir el seu gran triomf als Jocs Olímpics de Barcelona, quan va conquistar un històric or en la mateixa distància, el primer en la història de l’atletisme català i espanyol, a l’estadi de Montjuïc. No obstant, després del gran èxit de les Olimpíades de 1992, Plaza, deixeble del llegendari Jordi Llopart, va baixar considerablement el seu rendiment, fins el punt que des de llavors, en la trajectòria de l’esportista del Prat de Llobregat, només cal significar el bronze als campionats continentals d’Stuttgart.