ALBERT FERRER

Esport: Futbol.

Demarcació: defensa.

Any de naixement: 1970.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 90 dels segle XX.

Clubs: FC Barcelona, CD Tenerife (cedit) i Chelsea FC.

Títols col·lectius: 5 Lligues espanyoles, 2 Copes del Rei, 4 Supercopes d’Espanya, 1 FC Cup, 2 Community Shield, 1 Copa d’Europa, 1 Recopa, 2 Supercopes d’Europa i 1 Jocs Olímpics.

Eurocopes disputades: Anglaterra 1996.

Mundials disputats: Estats Units 1994 i França 1998.

Jocs Olímpics disputats: Barcelona 1992.

El més positiu: fix del Dream Team de Johan Cruyff.

El més negatiu: la seva marxa del Barça.

Després d’una cessió al Tenerife, Albert Ferrer es va convertir en un clàssic del Dream Team de Johan Cruyff, aconseguint amb aquell inoblidable equip, per exemple, 4 campionats de Lliga consecutius i la primera Copa d’Europa en la història del FC Barcelona. El lateral dret barceloní va seguir comptant amb la confiança de Bobby Robson, encara que amb Louis van Gaal va tenir més problemes per actuar de titular, per la qual cosa va deixar el Camp Nou per fitxar pel Chelsea. Va guanyar també l’or olímpic a Barcelona i posteriorment va ser un fix en la selecció espanyola absoluta.

CESC FÀBREGAS

Esport: Futbol.

Demarcació: centrecampista.

Any de naixement: 1987.

Lloc d’origen: Arenys de Mar.

Comarca: Maresme.

Dècada estel·lar: 10 del segle XX.

Clubs: Arsenal FC, FC Barcelona i Chelsea FC.

Títols col·lectius: 1 Lliga d’Espanya, 1 Copa del Rei, 2 Supercopes d’Espanya, 2 Premier League, 1 Cup, 1 Community Shield, 1 Capital One Cup, 1 Supercopa d’Europa i 1 Mundial de Clubs.

Eurocopes disputades: Àustria / Suïssa 2008, Polònia / Ucraïna 2012 i França 2016.

Mundials disputats: Sud-àfrica 2010 i Brasil 2014.

El més positiu: la trajectòria amb la selecció espanyola.

El més negatiu: el seu retorn al Barça.

Encara juvenil, Arséne Wenger el va fitxar del FC Barcelona i, sent molt jove, el tècnic alsacià el va fer debutar amb el primer equip de l’Arsenal. Després de jugar de titular la final de la Lliga de Campions de 2006, precisament contra el Barça, Fàbregas es va convertir en un dels jugadors importants dels Gunners, període en què el club català el va pretendre recuperar vàries vegades, fins que l’estiu de 2011 va aconseguir portar-lo al Camp Nou. De retorn a Barcelona, Cesc no va acabar d’adaptar-se i va comptar amb un important rebuig de l’afecció barcelonista, decidint tornar a Londres, en aquest cas per fitxar pel Chelsea. Els seus millors moments els ha viscut amb la selecció espanyola, amb la qual ha conquistat un Mundial i 2 Eurocopes. 

MANEL ESTIARTE

Esport: Waterpolo.

Demarcació: davanter.

Any de naixement: 1961.

Lloc d’origen: Manresa.

Comarca: Bages.

Dècada estel·lar: 90 del segle XX.

Clubs: CN Manresa, CN Barcelona, Pallanuoto Pescara, Rari Nantes Savona, CN Catalunya i Atlètic Barceloneta.

Títols col·lectius: 5 Lligues d’Espanya, 5 Copes del Rei, 4 Lligues d’Itàlia, 6 Copes d’Itàlia, 2 Copes d’Europa, 3 Recopes, 4 Supercopes d’Europa, 1 Plata i 1 Bronze en Europeus, 1 Bronze en Copa Mundial, 1 Or i 2 Plates en Mundials i 1 Or i 1 Plata en Jocs Olímpics.

Jocs Olímpics disputats: Moscou 1980, Los Angeles 1984, Seül 1988, Barcelona 1992, Atlanta 1996 i Sidney 2000.

El més positiu: 6 participacions en Jocs Olímpics.

El més negatiu: no assolir l’or a Barcelona.

El manresà Manel Estiarte pot ser considerat perfectament un dels grans 10 esportistes catalans i espanyols de la història i, per demostrar-ho, cal significar les espectaculars dades següents: 2 Copes d’Europa amb dos clubs diferents, CN Barcelona i Pallanuoto Pescara; 1 títol mundial, aconseguit a la localitat australiana de Perth; 1 medalla d’or olímpica, assolida a la ciutat nord-americana d’Atlanta, i participació en 6 Olimpíades, debutant a Moscou només amb 18 anys i jugant les de Sidney amb 38. El considerat per alguns experts el millor jugador de tots els temps, va viure una de les seves grans decepcions al perdre la final dels Jocs Olímpics de Barcelona. 

REYES ESTÉVEZ

Esport: Atletisme.

Especialitat: 1.500 metres llisos i, en menor mesura, 3.000 metres obstacles.

Any de naixement: 1976.

Lloc d’origen: Cornellà de Llobregat.

Comarca: Baix Llobregat.

Dècada estel·lar: 90 del segle XX.

Principals títols personals: 2 Bronzes en Europeus indoor, 1 Or i 1 Plata en Europeus, 1 Plata en Mundials indoor i 2 Bronzes en Mundials.

Jocs Olímpics disputats: Sidney 2000, Atenes 2004, Pequín 2008 i Londres 2012.

El més positiu: les dues medalles de bronze en campionats del món.

El més negatiu: no aconseguir pujar al podi olímpic.

L’atleta de Cornellà de Llobregat es va donar a conèixer l’any 1997, quan va obtenir una sorprenent medalla de bronze als Mundials celebrats a Atenes, concretament en la proba dels 1.500 metres, modalitat en què abans havien brillat llegendes com José Luis González, Juan Manuel Abascal i Fermín Cacho, el campió olímpic de Barcelona que va aconseguir la plata a la capital grega. Posteriorment, Reyes Estévez es va proclamar campió d’Europa a Budapest i va repetir el tercer lloc al Mundial de Sevilla, però es va haver de retirar, després de competir en els 3.000 metres obstacles, sense aconseguir un gran èxit olímpic.  

SANTIAGO ESTEVA

Esport: Natació.

Especialitat: lliure i esquena.

Any de naixement: 1952.

Lloc d’origen: Reus.

Comarca: Baix Camp.

Dècada estel·lar: 60 del segle XX.

Principals títols personals: 1 Plata i 3 Bronzes en Europeus.

Jocs Olímpics disputats: Mèxic 1968, Munic 1972 i Mont-real 1976.

El més positiu: finalista als Jocs de Mèxic i Munic.

El més negatiu: molta competència en Olimpíades.

Juntament amb la barcelonina Maria Pau Corominas, el reusenc Santiago Esteva va ser la primera estrella de la natació catalana i espanyola. L’esportista del Baix Camp, que va utilitzar els estils lliure i el d’esquena, va guanyar 4 medalles en campionats europeus, una gran proesa durant les dècades dels 60 i 70 del passat segle, i va ser finalista en els Jocs Olímpics organitzats a Mèxic i Munic, encara que en aquest cas la competència dels nedadors nord-americans, sobretot, feia el podi inviable. 

MARÍA CRUZ DÍAZ

Esport: Atletisme.

Especialitat: marxa.

Any de naixement: 1975.

Lloc d’origen: Viladecans.

Comarca: Baix Llobregat.

Dècada estel·lar: 80 del segle XX.

Principals títols personals: 1 Bronze en Europeus indoor i 1 Or en Europeus outdoor.

Jocs Olímpics disputats: Seül 1988 i Barcelona 1992.

El més positiu: el seu títol continental a l'aire lliure.

El més negatiu: la seva carrera va frenar en sec.

Mari Cruz Díaz, deixeble del llegendari Josep Marín, va sorgir de l’escola de marxa de Viladecans, a la qual també hi van pertànyer el seu mentor, Valentí Massana i María Vasco, i, en línies generals, de la comarca del Baix Llobregat, d’on provenen igualment el mític Jordi Llopart i Dani Plaza. Quan era a penes coneguda pel gran públic, va donar la gran sorpresa al guanyar la medalla d’or als Europeus d’Stuttgart, celebrats l’any 1986, però va desaparèixer molt ràpid del primer pla esportiu.

GERVASIO DEFERR

Esport: Gimnàstica.

Especialitat: artística, especialment salt i terra.

Any de naixement: 1980.

Lloc d’origen: Premià de Mar.

Comarca: Maresme.

Dècada estel·lar: 00 del segle XX.

Principals títols personals: 1 Plata en Europeus, 2 Plates en Mundials i 2 Ors i 1 Plata en Jocs Olímpics.

Jocs Olímpics disputats: Sidney 2000, Atenes 2004 i Pequin 2008.

El més positiu: els seus dos títols olímpics en salt.

El més negatiu: no assolir l'or olímpic en terra.

Durant els seus inicis en l’esport professional, el maresmenc Gervasio Deferr va destacar en la modalitat de terra, en què va guanyar 3 medalles de plata, una en campionats d’Europa i 2 en competicions de Mundial. No obstant, pel que fa als Jocs Olímpics, el gimnasta català va triomfar en salt, aparell en el qual va conquistar 2 títols consecutius, l’any 2000 a Sidney i l’any 2004 a Atenes. Quan ja era un veterà, per fi va poder pujar al podi olímpic en terra, concretament l’any 2008 a Pequín, encara que es va haver de conformar amb el segon lloc. 

ÀLEX CRIVILLÉ

Esport: Motociclisme.

Especialitat: velocitat.

Any de naixement: 1970.

Lloc d’origen: Seva.

Comarca: Osona.

Dècada estel·lar: 90 del segle XX.

Principals títols personals: 1 Mundial de 125 cc i 1 Mundial de 500 cc.

El més positiu: primer pilot català i espanyol en ser campió en la màxima categoria.

El més negatiu: el seu pas per 250 cc.

L'osonenc Àlex Crivillé va debutar molt jove, sent encara adolescent, al Mundial de Motociclisme, concretament en la categoria de 80 cc, quan va tenir problemas amb el campió Jorge Martínez Aspar, per ascendir ràpidament als 125 cc, cilindrada en què va conquistar l’any 1989 el seu primer títol de campió del món. Després d’un pas escassament exitós pels 250 cc, on no va ser capaç de guanyar cap gran premi al no disposar d’una màquina ni adient ni competitiva, va prendre part finalment en la màxima categoria, la dels 500 cc, l’antecedent de l’actual Moto GP, en la qual es va convertir en el primer pilot català i espanyol en assolir el campionat mundial, concretament l’any 1999.

SAÜL CRAVIOTTO

Esport: Piragüisme.

Especialitat: K 1 i K 2.

Any de naixement: 1984.

Lloc d’origen: Lleida.

Comarca: Segrià.

Dècada estel·lar: 10 del segle XXI.

Principals títols personals: 2 Ors i 2 bronzes en Mundials i 1 Plata i 1 Bronze en Jocs Olímpics.

Títols col·lectius: 1 Or i 3 Plates en Europeus, 2 Plates en Mundials i 2 Ors en Jocs Olímpics.

Jocs Olímpics disputats: Pequín 2008, Londres 2012 i Rio de Janeiro 2016.

El més positiu: les 4 medalles olímpiques.

El més negatiu: el seu és un esport minoritari a Catalunya i Espanya.

El lleidatà Saül Craviotto és un dels esportistes catalans i espanyols amb un palmarès més brillant dels últims temps, havent aconseguit un total 14 medalles en grans competicions, entre les quals 6 a nivell individual i 4 d’or. Tenint en compte que el Piragüisme és a l’estat espanyol un esport minoritari, d’aquells que només s’obre al gran públic quan hi tenen lloc olimpíades, cal significar de manera molt especial els seus quatre podis olímpics, a Pequin 2008 (primer en K 2, 500 metres), Londres 2012 (segon en K 1, 500 metres) i Rio 2016 (primer en K 2, 500 metres i tercer en K 1, 500 metres).