VÍCTOR VALDÉS

Esport: Futbol.

Demarcació: porter.

Any de naixement: 1982.

Lloc d’origen: Gavà.

Comarca: Baix Llobregat.

Dècada estel·lar: 00 del segle XXI.

Clubs: FC Barcelona, Manchester United, Standard Lieja i Middlesbrough FC.

Principals títols personals: 5 Trofeus Ricardo Zamora.

Títols col·lectius: 6 Lligues espanyoles, 2 Copes del Rei, 1 Copa anglesa, 1 Copa belga, 6 Supercopes d’Espanya, 3 Lligues de Campions, 2 Supercopes d’Europa, 2 Mundials de Clubs, 1 Eurocopa i 1 Mundial. 

Eurocopes disputades: Polònia / Ucraïna 2012.

Mundials disputats: Sud-àfrica 2010.

El més positiu: considerat per varis experts el millor porter de la història del Barça.

El més negatiu: la seva experiència al Manchester United.

Després de ser ascendit per Louis van Gaal al primer equip del FC Barcelona, més tard, ja amb Frank Rijkaard, es va consolidar com a porter titular blaugrana, fent una actuació portentosa en la final de la Lliga de Campions a París. Amb Pep Guardiola va viure els seus millors anys, fins el punt de convertir-se per a molts experts en el millor arquer de la història de la institució, per davant de mites com Antoni Ramallets i Andoni Zubizarreta. Després d’anunciar la seva marxa del Barça, amb el qual va guanyar, per exemple, 6 Lligues i 3 Lligues de Campions, es va lesionar de gravetat, es va frustrar el fitxatge pel Mònaco, va tenir una agra experiència al Manchester United i ha format part de l’Standard de Lieja i el Middlesbrough.

CARLES TRULLOLS

Esport: Hockei sobre Patins.

Demarcació: porter.

Any de naixement: 1948.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 80 del segle XX.

Clubs: CP Magnetos, CE Vendrell, RCD Espanyol,  Cerdanyola HC, CP Vilanova i FC Barcelona.

Títols col·lectius: 5 Lligues, 3 Copes del Rei, 6 Copes d’Europa, 4 Supercopes d’Europa, 1 Copa Intercontinental, 6 Trofeus per Estats de Montreux, 4 Europeus i 4 Mundials.

El més positiu: el seu dia va estar considerat el millor porter del món.

El més negatiu: la no inclusió olímpica del seu esport.

Durant la dècada dels 80, i a les ordres de l’entrenador Josep Lorente, el FC Barcelona va protagonitzar una brillant època, en què van destacar homes com Jordi Villacorta, Jordi Vilapuig, Sergi Centell, Josep Torres, Quim Paüls o el  carismàtic porter Carles Trullols. Aquest, en aquella època, va ser considerat el millor meta del món, juntament amb el portuguès António Ramalhete, i va aconseguir un munt de títols, com per exemple 5 campionats de Lliga, 6 Copes d’Europa, 4 Europeus o 4 Mundials. No obstant, Trullols no va poder jugar cap Joc Olímpic, ni tan sols com a esport d’exhibició.

JORDI TARRÉS

Esport: Motociclisme.

Especialitat: Trial.

Any de naixement: 1966.

Lloc d’origen: Rellinars.

Comarca: Vallès Occidental.

Dècada estel·lar: 90 del segle XX.

Principals títols personals: 9 campionats d’Espanya outdoor i 7 Mundials outdoor.

Títols col·lectius: 7 Trials per Estats.

El més positiu: va marcar una era del trial.

El més negatiu: Toni Bou ha fet miques els seus registres.

Si bé Catalunya va comptar amb importants pilots de Trial com Lluís Gallach, Toni Gorgot o Manuel Soler, Jordi Tarrés va ser la primera gran estrella catalana de l’especialitat, aconseguint 7 títols de campió del món a l’aire lliure, superant amb escreix grans figures de la disciplina com el finlandès Irjo Vesterinen, el belga Eddy Lejeune o el francès Thierry Michaud, que va ser un dels seus grans rivals. Tot semblava indicar que les marques registrades pel pilot de Rellinars perdurarien força en el temps, però, en primer lloc, l’anglès Dougie Lampkin les va igualar i, en segon lloc, el també català Toni Bou les ha superat. 

POL ESPARGARÓ

Esport: Motociclisme.

Especialitat: velocitat.

Any de naixement: 1991.

Lloc d’origen: Granollers.

Comarca: Vallès Oriental.

Dècada estel·lar: 10 del segle XXI.

Principals títols personals: 1 Mundial de Moto 2.

El més positiu: el títol mundial de l’any 2013.

El més negatiu: li costa trobar el ritme a Moto GP.

El pilot de Granollers Pol Espargaró va triomfar en les cilindrades petites del Mundial de velocitat, aconseguint el seu major èxit amb el títol de campió del món de Moto 2 el 2013, el mateix any en què Marc Márquez va assolir el seu primer Mundial de Moto GP, en el qual Maverick Viñales va conquistar el de Moto 2 i en què el seu germà gran Aleix va ser el millor pilot no oficial en la màxima categoria. Posteriorment, Pol va ser el salt a Moto GP, on li està costant grans esforços situar-se entre els millors de la graella. 

RAÚL TAMUDO

Esport: Futbol.

Demarcació: davanter.

Any de naixement: 1977.

Lloc d’origen: Santa Coloma de Gramenet.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 00 del segle XXI.

Clubs: RCD Espanyol, Deportivo Alavés (cedit), UE Lleida (cedit), Real Sociedad de Futbol, AD Rayo Vallecano, CF Pachuca, de nou Rayo i CE Sabadell. 

Títols col·lectius: 2 Copes del Rei.

Jocs Olímpics disputats: Sidney 2000.

El més positiu: màxim golejador català de la història.

El més negatiu: el final de la seva carrera.

El colomenc Raúl Tamudo és el màxim golejador català de la història i molts experts el consideren el millor jugador del RCD Espanyol de tots els temps, per davant de llegendes com Ricardo Zamora, Julià Arcas o Rafael Marañón. Els seus principals èxits amb l’entitat blanc-i-blava van ser la consecució de 2 Copes del Rei, marcant Tamudo en les 2 finals, i la participació en una final de la Copa de la UEFA, que l’Espanyol va perdre als penals contra el Sevilla a Glasgow. Després de deixar Cornellà – el Prat, va tenir una etapa errant no massa positiva.

NACHO SOLOZÁBAL

Esport: Bàsquet.

Demarcació: base.

Any de naixement: 1958.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 80 del segle XX.

Clubs: FC Barcelona.

Títols col·lectius: 7 Lligues catalanes, 6 Lligues espanyoles / ACB, 9 Copes del Rei, 1 Copa Príncep d’Astúries, 2 Recopes, 1 Copa Korac, 1 Mundial de Clubs, 1 Plata en Europeus i 1 Plata en Joc Olímpics.

Europeus disputats: Torí 1979, Praga 1981, Nantes 1983, Stuttgart 1985, el Pireu 1987, Zagreb 1989 i Roma 1991.

Mundials disputats: Colòmbia 1992, Espanya 1996 i Argentina 1990.

Jocs Olímpics disputats: Moscou 1980, Los Angeles 1984, Seül 1988 i Barcelona 1992.

El més positiu: capità del Barça més regular de la història.

El més negatiu: no poder assolir mai la Copa d’Europa.

Nacho Solozábal, com a capità, va formar amb Juan Antonio San Epifanio, Chicho Sibilio, Andrés Jiménez, Juan Domingo de la Cruz o Audie Norris, entre altres jugadors, la que molts segueixen considerant la millor generació de la secció de Bàsquet del FC Barcelona, tot i que a aquell equip se li va resistir sempre la Copa d’Europa, fonamentalment per un excés de pressió i per la presència d’una històrica esquadra com el Jugoplastika d’Split. Solozábal, un dels millors bases de la història dels Bàsquet català i espanyol, va aconseguir, per exemple, 6 campionats de Lliga, 9 Copes del Rei, 2 Recopes, 1 Korac i la plata olímpica dels Jocs de Los Angeles, organitzats l’any 1984.

JOAN SEGARRA

Esport: Futbol.

Demarcació: defensa.

Any de naixement: 1927.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 50 del segle XX.

Clubs: FC Barcelona.

Títols col·lectius: 4 Lligues, 6 Copes, 2 Copes Eva Duarte, 2 Copes de Fires i 2 Copes Llatines.

Mundials disputats: Brasil 1950.

El més positiu: capità del Barça de les Cinc Copes.

El més negatiu: no poder guanyar la Copa d’Europa.

Joan Segarra va formar com a capità dues de les millors plantilles de la història del FC Barcelona: la primera, la de l’equip de les Cinc Copes, amb Ferdinand Daucik d’entrenador i futbolistes com Antoni Ramallets, Gustau Biosca, Marià Gonzalvo, Estanislau Basora, César Rodríguez i Laszlo Kubala, i la segona amb Helenio Herrera de preparador i jugadors com els mateixos Ramallets i Kubala, a més d’Antoni Olivella o Evaristo de Macedo. Segarra, que va jugar el Mundial del Brasil, va conquistar, entre altres títols, 4 Lligues, 6 Copes, 2 Copes de Fires i 2 Copes Llatines.

LAIA SANZ

Esport: Motociclisme.

Especialitat: trial, enduro i raids.

Any de naixement: 1985.

Lloc d’origen: Corbera de Llobregat.

Comarca: Baix Llobregat.

Dècada estel·lar: 10 del segle XXI.

Principals títols personals: 8 campionats d’Espanya, 10 d’Europa i 13 del món de trial, 5 campionats mundials d’enduro, 6 raids Dakar i 3 Ors i 1 Plata en X – Games. 

El més positiu: 18 títols mundials entre trial i enduro.

El més negatiu: no acabar en el top 10 absolut del Dakar.

Laia Sanz es va convertir en la gran protagonista del trial femení arran de guanyar 8 campionats d’Espanya, 10 d’Europa i 13 del món, arribant un moment en què no tenia rival en aquesta disciplina de caràcter tècnic. Potser per aquest motiu, es va passar a l’enduro, especialitat en què ja ha assolit 5 títols mundials, i ha participat també en trobades d’esports extrems, els coneguts com a X – Games, torneigs on ha conquistat 3 ors i 1 plata, i vàries vegades en el duríssim raid Dakar, en què sempre ha estat la millor dona, tot i que encara no ha aconseguit estar en el top 10 general.