ONA CARBONELL

Esport: Natació.

Especialitat: sincronitzada.

Any de naixement: 1990.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 10 del segle XXI.

Títols personals: 1 Plata en Europeus i 1 Plata i 3 Bronzes en Mundials.

Títols col·lectius: 4 Ors, 5 Plates i 2 Bronzes en Europeus, 1 Or, 6 Plates i 7 Bronzes en Mundials i 1 Plata i 1 Bronze en Jocs Olímpics.

Jocs Olímpics disputats: Londres 2012 i Rio de Janeiro 2016.

El més positiu: els èxits individuals.

El més negatiu: la crisi en equips.

Ona Carbonell ha estat la tercera gran estrella de la natació sincronitzada catalana i espanyola després de Gemma Mengual, amb la qual ha format parella en els Jocs Olímpics organitzats per Rio de Janeiro, i Andrea Fuentes. Fins el moment, l’esportista barcelonina ha guanyat 32 medalles en grans campionats, de les quals 5 han estat a nivell individual i 2 en les Olimpíades de Londres. No obstant, Carbonell ha viscut també la decepció de l’enfonsament de la sincronitzada espanyola per esquadres, que no ha comptat amb representació a l'esdeveniment celebrat a la gran urbs brasilera. 

JOAN CAPDEVILA



Esport: Futbol.

Demarcació: defensa.

Any de naixement: 1978.

Lloc d’origen: Tàrrega.

Comarca: Urgell.

Dècada estel·lar: 00 del segle XX.

Clubs: UE Tàrrega, RCD Espanyol, Atlético Madrid, Deportivo Coruña, Vila-real CF, Benfica SL i de nou Espanyol.

Títols col·lectius: 1 Copa del Rei, 2 Supercopes d’Espanya, 1 Eurocopa, 1 Mundial i 1 Plata en Jocs Olímpics.

Eurocopes disputades: Portugal 2004 i Àustria / Suïssa 2008.

Mundials disputats: Alemanya 2006 i Sud-àfrica 2010.

Jocs Olímpics disputats: Sidney 2000.

El més positiu: els títols amb la selecció espanyola.

El més negatiu: el descens amb l’Atlético.

Jugador de la pedrera blanc-i-blava, que en aquella època va proporcionar futbolistes com Sergio González o Raúl Tamudo, Joan Capdevila va abandonar l’Espanyol a finals de la dècada dels 90 per portar a terme una etapa errant que el va situar a Atlético de Madrid, Deportivo, Vila-real i Benfica, abans de tornar a l’entitat catalana. Malgrat aconseguir una Copa del Rei i 2 Supercopes a la Coruña, els seus principals èxits els va obtenir amb el combinat estatal espanyol, amb el qual va assolir la medalla de plata als Jocs Olímpics de Sidney i va conquistar l’Eurocopa a Viena i el Mundial a Johannesburg. 

DAVID CANAL

Esport: Atletisme.

Especialitat: 400 metres llisos i 4 x 400 metres llisos.

Any de naixement: 1978.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 90 del segle XX.

Principals títols personals: 1 Plata en Europeus i 2 Plates i 1 Bronze en Europeus Indoor.

Principals títols col·lectius: 1 Bronze en Europeus.

Jocs Olímpics disputats: Sidney 2000 i Atenes 2004.

El més positiu: potser el millor especialista espanyol de la història en distàncies curtes i llisses.

El més negatiu: molta competència en Mundials i Olimpíades.

David Canal pot ser considerat el millor velocista en proves llisses de la història de l’atletisme català i espanyol, aconseguint 5 medalles en grans campionats, 4 individuals i 2 en esdeveniments a l’aire lliure. El seu principal èxit va ser el seu segon lloc en els Europeus portats a terme a Munic, l’any 2002, sent igualment històrica la tercera posició en el relleu quatre anys abans en el certamen continental organitzat a Budapest. Tanmateix, Canal no va tenir opció en Mundials i Jocs Olímpics, fonamentalment per la competència dels atletes nord-americans i jamaicans.  

SERGIO BUSQUETS

Esport: Futbol.

Demarcació: centrecampista.

Any de naixement: 1988.

Lloc d’origen: Badia del Vallès.

Comarca: Vallès Occidental.

Dècada estel·lar: 10 del segle XX.

Clubs: FC Barcelona.

Títols col·lectius: 6 Lligues, 4 Copes del Rei, 4 Supercopes d’Espanya, 3 Lligues de Campions, 3 Supercopes d’Europa, 3 Mundials de Clubs, 1 Eurocopa i 1 Mundial.

Eurocopes disputades: Polònia / Ucraïna 2012 i França 2016.

Mundials disputats: Sud-àfrica 2010 i Brasil 2014.

El més positiu: potser el millor mig centre del món dels últims anys.

El més negatiu: l’oblit a les llistes de premis.

Quan Pep Guardiola entrenava el filial barcelonista a tercera divisió, Sergio Busquets no era precisament un dels seus jugadors més significatius, però el tècnic de Santpedor no va dubtar en ascendir-lo al primer equip del FC Barcelona durant la seva primera temporada a la banqueta del Camp Nou. Des de llavors, el futbolista de Badia del Vallès, fill del que va ser porter suplent del Dream Team de Johan Cruyff, Carlos Busquets, s’ha convertit en un dels millors centrecampistes del món, tot i que gairebé mai forma part de les llistes o equips ideals. Sergio, entre altres títols, ha assolit 6 Lligues i 3 Champions League amb el Barça i 1 Eurocopa i 1 Mundial amb la selecció espanyola. 

JORDI ARRESE

Esport: Tennis.

Principal superfície: terra.

Any de naixement: 1964.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 90 del segle XX.

Principals títols personals: 1 Plata en Jocs olímpics.

Jocs Olímpics disputats: Barcelona 1992.

El més positiu: la medalla de Barcelona.

El més negatiu: quedar lluny del top 10 de l’ATP.

Jordi Arrese va aconseguir, pel que respecta al circuit de l’ATP, 6 triomfs individuals, destacant la seva victòria a Madrid, mentre va arribar a estar entre els millors 25 jugadors del món. Tanmateix, el seu gran èxit va ser la medalla de plata que va assolir l’any 1992 als Jocs Olímpics organitzats a Barcelona, la seva ciutat natal. Arrese, que va estar a punt de no assistir al certamen, fins i tot va estar molt a prop de l’or, doncs el suís Marc Rosset va necesitar 5 sets per superar-lo en la final. Ja retirat, com a capità va portar l’equip espanyol de Copa Davis a la seva segona enciamera, arran de derrotar l’any 2004 els Estats Units a Sevilla.  

SERGI BRUGUERA



Esport: Tennis.

Principal superfície: terra.

Any de naixement: 1971.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 90 del segle XX.

Principals èxits: 2 vegades guanyador de Roland Garros, 2 vegades vencedor de Montecarlo i 1 Plata en Jocs Olímpics. 

Jocs Olímpics disputats: Seül 1988, Barcelona 1992 i Atlanta 1996.

El més positiu: els seus dos triomfs al grand slam de París.

El més negatiu: alguns cops, la seva imatge aparentment poc esforçada.

El barceloní Sergi Bruguera va ser un dels millors tennistes mundials, en algun període el més gran, sobre terra batuda durant el primer lustre de la dècada dels 90, època en què va conquistar 2 vegades consecutives el grand slam de Roland Garros, arran de batre el nord-americà Jim Courier i el basc Alberto Berasategi (més tard va jugar una altra final que va perdre enfront el brasiler Gustavo Kuerten). El jugador català, que també va guanyar en 2 ocasions el torneig de Montecarlo, potser el segon en importància de la superfície, va baixar considerablement el seu nivell en pistes ràpides, encara que va ser capaç d’endur-se la medalla de plata sobre ciment als Jocs Olímpics celebrats a Atlanta. 

TONI BOU

Esport: Motociclisme.

Demarcació: Trial.

Any de naixement: 1986.

Lloc d’origen: Piera.

Comarca: Anoia.

Dècada estel·lar: 10 del segle XXI.

Principals títols personals: 6 campionats d’Espanya outdoor, 5 campionats d’Espanya indoor, 1 campionat d’Europa outdoor, 10 campionats mundials outdoor i 11 campionats mundials indoor.

Títols col·lectius: 13 Trials per Estats outdoor i 4 trials per Estats indoor.

El més positiu: el millor pilot de Trial de la història.

El més negatiu: la possible arribada de certa relaxació.

Quan el català Jordi Tarrés es va retirar amb 7 Mundials outdoor, molts experts esperaven que el rècord del pilot de Rellinars romandria molt de temps, però seguidament l’anglès Dougie Lampkin el va igualar i més tard el també català Toni Bou l’ha superat amb escreix, situant la nova marca en 10 títols, que es podrien incremetar las pròximes temporades. A més, el pilot de Piera ha sumat altres 11 corones mundials indoor, com en els campionats a l’aire lliure, totes elles assolides de manera consecutiva. Malgrat la competència que ofereixen els igualment catalans Adam Raga, Albert Cabestany i Jeroni Fajardo, així com el japonès Takahisa Fujinami, el de l’Anoia sembla avui dia quasi imbatible.  

JOAQUIM BLUME

Esport: Gimnàstica.

Especialitat: vàries, però especialment les anelles.

Any de naixement: 1933.

Lloc d’origen: Barcelona. 

Comarca: Barcelonès.

Any de defunció: 1959.

Lloc de defunció: Valdemeca.

Dècada estel·lar: 50.

Títols personals: 4 Ors en campionats d’Europa (un en Concurs General) i 6 Ors i 1 Bronze en Jocs del Mediterrani.

Jocs olímpics disputats: Hèlsinki 1952.

El més positiu: el títol continental absolut.

El més negatiu: no poder participar als Jocs de Melbourne.

El barceloní Joaquim Blume va ser un dels gimnastes més grans de la seva generació i, de fet, va coronar-se com el millor de tots en els Europeus celebrats l’any 1955 a Frankfurt, quan va guanyar 4 medalles d’or, entre elles el Concurs General. Esportista molt complet, encara que el seu aparell preferit van ser les anelles, especialitat en què va ser un innovador i en el qual va marcar una gran influència, no va poder participar en els Jocs Olímpics de Melbourne de 1956 perquè el dictador Francisco Franco els va boicotejar per la presència de la Unió Soviètica, que aquell mateix any havia reprimit la revolta hongaresa. Un any abans de les Olimpíades de Roma, concretament el 1959, va morir en un accident aeri.