RICARDO ZAMORA

Esport: Futbol.

Demarcació: porter.

Any de naixement: 1901.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 30 del segle XX.

Clubs: RCD Espanyol, FC Barcelona, de nou Espanyol, Real Madrid i OGC Niça.

Títols col·lectius: 5 Campionats de Catalunya, 2 Lligues Espanyoles, 5 Copes d’Espanya i 1 Plata Olímpica.

Mundials disputats: Itàlia 1934.

Jocs Olímpics disputats: Anvers 1920.

El més positiu: mite del futbol espanyol.

El més negatiu: el duel contra Itàlia al Mundial de 1934.

Ricardo Zamora va ser un dels primers grans mites del futbol català i espanyol, sent potser l’únic home que ha actuat al RCD Espanyol (té el nom d’un carrer en les proximitats de l’antic estadi de Sarrià), el FC Barcelona i el Real Madrid, equip aquest, com va succeir també a la selecció espanyola, en què va formar un trio defensiu estel·lar amb Ciriaco Errasti i Jacinto Quincoces. El porter, que també va coincidir amb llegendes com Josep Samitier, al Barça, o Isidro Lángara, a Espanya, va guanyar la medalla de plata als Jocs Olímpics d’Anvers, l’any 1920, i va participar al Mundial d’Itàlia, l’any 1934.

MAVERICK VIÑALES

Esport: Motociclisme.

Demarcació: velocitat.

Any de naixement: 1995.

Lloc d’origen: Roses.

Comarca: Alt Empordà.

Dècada estel·lar: 10 del segle XXI.

Principals títols personals: 1 Europeu de 125 cc i 1 Mundial de moto 3.

El més positiu: el campionat del món de 2013.

El més negatiu: un pas una mica irregular per Moto 2.

El pilot empordanès Maverick Viñales, nascut a Figueres i establert a Roses, va debutar molt jove al Mundial de Moto 3, més tard de proclamar-se campió continental de 125 cc. De seguida va demostrar la seva enorme capacitat i l’any 2013 es va proclamar vencedor del campionat del món en la categoria petita, la mateixa temporada en què els també catalans Marc Márquez i Pol Espargaró van assolir les corones, respectivament, de Moto GP i Moto 2. Després d’un pas no massa convincent per Moto 2, Viñales ha brillat en Moto GP, categoria en la qual s’ha convertit en un dels grans arran de fitxar per l’equip oficial de Yamaha. 

ERIKA VILLAÉCIJA

Esport: Natació.

Especialitat: estil lliure en piscina i en aigües obertes.

Any de naixement: 1984.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 00 del segle XXI.

Principals títols personals: 1 Or, 2 Plates i 2 Bronzes en Europeus i 2 Ors i 1 Plata en Jocs del Mediterrani.

Títols col·lectius: 1 Or i 1 Plata en Europeus i 2 Plates en Jocs del Mediterrani.

Jocs Olímpics disputats: Atenes 2004, Pequin 2008, Londres 2012 i Rio de Janeiro 2016.

El més positiu: els Europeus de Madrid.

El més negatiu: no acaba de consolidar-se en aigües obertes.

La barcelonina Erika Villaécija va ser la gran figura de la natació catalana i espanyola fins a la irrupció definitiva de la gran estrella badalonina Mireia Belmonte. Especialista en distàncies llargues de piscina, Villaécija va aconseguir un total de 7 medalles en campionats d’Europa, de les quals 2 van ser d’or i 5 de caràcter individual; va assolir un munt de rècords d’Espanya i ha participat en 4 Jocs Olímpics: Atenes, Pequín, Londres i Rio de Janeiro. Els darrers anys s’ha passat a les proves en aigües obertes. 

JORDI VILAPUIG

Esport: Hockei sobre Patins.

Demarcació: defensa.

Any de naixement: 1956.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 80 del segle XX.

Clubs: FC Barcelona.

Títols col·lectius: 8 Lligues, 6 Copes del Rei, 8 Copes d’Europa, 5 Supercopes d’Europa, 1 Mundial de Clubs, 1 Copa de Montreux, 3 Europeus i 2 Mundials de Seleccions.

El més positiu: llegenda de l’Hockei sobre Patins.

El més negatiu: que l’esport no sigui olímpic.

En el que molts encara consideren el millor Barça d’Hockei sobre Patins de la història, el que Josep Lorente va dirigir durant la dècada dels 80 del segle passat, hi va destacar Jordi Vilapuig, que va coincidir amb homes com Carles Trullols, Jordi Villacorta, Sergi Centell, Josep Torres o Quim Paüls. Vilapuig, que en moltes ocasions va exercir de líder d’aquell brillant bloc, i també de la selecció espanyola, va guanyar per exemple 8 campionats de Lliga, 6 Copes del Rei, 8 Copes d’Europa, 3 Europeus i 2 Mundials.  

NATÀLIA VIA DUFRESNE

Esport: Vela.

Especialitats: Europe i 470.

Any de naixement: 1973.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 90 del segle XX.

Principals títols personals: 1 plata en Jocs del Mediterrani, 1 Bronze en Mundials i 1 plata en Jocs Olímpics.

Títols col·lectius: 1 Or en Jocs del Mediterrani, 1 Or i 1 Plata en Europeus, 2 Bronzes en Mundials i 1 Plata en Jocs Olímpics.

Jocs Olímpics disputats: Barcelona 1992, Atlanta 1996, Sidney 2000 i Atenes 2004.

El més positiu: les 2 plates olímpiques.

El més negatiu: no pujar al lloc més alt del podi en Olimpíades.

Germana menor de Begonya Via Dufresne, campiona olímpica als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, Natàlia va aconseguir un brillantíssim palmarès, tant en la classe individual de Europe, destacant el bronze mundial assolit al campionat de North Shore City 1995 i, molt especialment, la plata conquistada a les Olimpíades de la seva ciutat natal, l’any 1992, com en la classe de 470, formada per parelles, on va obtenir, per exemple, 1 or i una plata en campionats d’Europa, 2 bronzes en certàmens mundials i la seva segona plata olímpica, concretament el 2004 a Atenes.  

BEGONYA VIA DUFRESNE

Esport: Vela.

Especialitat: 470.

Any de naixement: 1971.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 90 del segle XX.

Títols col·lectius: 2 Ors en Mundials i 1 Or en Jocs Olímpics.

Jocs Olímpics disputats: Atlanta 1996.

El més positiu: la plata d’Atlanta.

El més negatiu: els èxits van estar molt concentrats.

Germana gran de Natàlia Via Dufresne, plata olímpica a Barcelona 1992, Begonya va protagonitzar un període espectacular durans els anys 1995 i 1996, fent parella en la modalitat 470 amb Theresa Zabell, que ja s’havia proclamat guanyadora dels Jocs Olímpics celebrats a la ciutat comtal fent equip amb Patricia Guerra. Va vèncer, en primer lloc, el Mundial de Toronto; en segon lloc, el campionat del món a Porto Alegre i, finalment en tercer lloc, la medalla d’or a les olimpíades d’Atlanta, el seu principal triomf.  

MARÍA VASCO

Esport: Atletisme.

Especialitat: marxa.

Any de naixement: 1975.

Lloc d’origen: Viladecans.

Comarca: Baix Llobregat.

Dècada estel·lar: 00 del segle XXI.

Principals títols personals: 1 Or i 1 Bronze en Copes d’Europa, 1 Or i 1 Bronze en Copes del Món, 1 Plata en Jocs del Mediterrani, 1 Bronze en Mundials i 1 Bronze en Jocs Olímpics.

Jocs Olímpics disputats: Atlanta 1996, Sidney 2000, Atenes 2004, Pequín 2008 i Londres 2012.

El més positiu: la medalla de bronze olímpica de Sidney.

El més negatiu: no aconseguir cap or en grans esdeveniments.

María Vasco va ser un nou exemple de la magnífica pedrera de la marxa a la comarca del Baix Llobregat, seguint el camí de grans especialistes com Jordi Llopart, Josep Marín, Mari Cruz Díaz, Dani Plaza i Valentí Massana. L’atleta de Viladecans va participar a 5 Jocs Olímpics, debutant molt jove a l’edició d’Atlanta, l’any 1996, i va aconseguir importants èxits internacionals, destacant la medalla de bronze assolida als Mundials d’Osaka, l’any 2007, i sobretot el mateix metall conquistat a les Olimpíades de Sidney, l’any 2000, el seu moment àlgid.    

JOSEP MARIA VAN DER PLOEG

Esport: Vela.

Especialitat: finn.

Any de naixement: 1958.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 90 del segle XX.

Principals títols personals: 1 Bronze en Europeus i 1 Or en Jocs Olímpics.

Jocs Olímpics disputats: Barcelona 1992, Atlanta 1996 i Sidney 2000.

El més positiu: la medalla d’or de Barcelona.

El més negatiu: no arribar al podi en els següents Jocs Olímpics.

Quan ja era un esportista veterà, doncs comptava amb 34 anys, el barceloní Josep Maria Van der Ploeg va obtenir la medalla d’or en la classe finn de Vela a les Olimpíades organitzades a la capital catalana, quatre anys més tard d’aconseguir-ho a Seül el canari  José Luis Doreste. Dos anys després, el regatista català va guanyar la medalla de bronze als Europeus de Parnü, a Estònia, però es va haver de conformar amb diplomes olímpics als Jocs d’Atlanta 1996, on va acabar en setena posició, i Sidney 2000, en què va finalitzar en vuitè lloc.

JESSICA VALL

Esport: Natació.

Especialitat: braça.

Any de naixement: 1988.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 10 del segle XXI.

Principals títols personals: 2 Ors i 1 Plata en Jocs del Mediterrani, 2 Bronzes en Europeus i 1 Bronze en Mundials.

Jocs Olímpics disputats: Londres 2012 i Rio de Janeiro 2016.

El més positiu: el tercer lloc al Mundial de Kazan.

El més negatiu: no disputar cap final olímpica.

La barcelonina Jessica Vall ha realitzat els darrers anys una progressió lenta i moderada, però amb seguretat i determinació, i, per aquesta raó, i a diferència d’altres nedadores com Mireia Belmonte, va explotar bastant tard, quan va aconseguir una medalla de bronze als Europeus de 2014. Un any més tard va assolir el seu gran èxit, amb el tercer lloc als Mundial de Kazan, un bronze que va compartir amb dues esportistes més i, posteriorment, va repetir aquest metall en els campionats continentals de 2016, encara que no va passar de les semifinals en els Jocs Olímpics de Río de Janeiro del mateix any.

VÍCTOR VALDÉS

Esport: Futbol.

Demarcació: porter.

Any de naixement: 1982.

Lloc d’origen: Gavà.

Comarca: Baix Llobregat.

Dècada estel·lar: 00 del segle XXI.

Clubs: FC Barcelona, Manchester United, Standard Lieja i Middlesbrough FC.

Principals títols personals: 5 Trofeus Ricardo Zamora.

Títols col·lectius: 6 Lligues espanyoles, 2 Copes del Rei, 1 Copa anglesa, 1 Copa belga, 6 Supercopes d’Espanya, 3 Lligues de Campions, 2 Supercopes d’Europa, 2 Mundials de Clubs, 1 Eurocopa i 1 Mundial. 

Eurocopes disputades: Polònia / Ucraïna 2012.

Mundials disputats: Sud-àfrica 2010.

El més positiu: considerat per varis experts el millor porter de la història del Barça.

El més negatiu: la seva experiència al Manchester United.

Després de ser ascendit per Louis van Gaal al primer equip del FC Barcelona, més tard, ja amb Frank Rijkaard, es va consolidar com a porter titular blaugrana, fent una actuació portentosa en la final de la Lliga de Campions a París. Amb Pep Guardiola va viure els seus millors anys, fins el punt de convertir-se per a molts experts en el millor arquer de la història de la institució, per davant de mites com Antoni Ramallets i Andoni Zubizarreta. Després d’anunciar la seva marxa del Barça, amb el qual va guanyar, per exemple, 6 Lligues i 3 Lligues de Campions, es va lesionar de gravetat, es va frustrar el fitxatge pel Mònaco, va tenir una agra experiència al Manchester United i ha format part de l’Standard de Lieja i el Middlesbrough.

CARLES TRULLOLS

Esport: Hockei sobre Patins.

Demarcació: porter.

Any de naixement: 1948.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 80 del segle XX.

Clubs: CP Magnetos, CE Vendrell, RCD Espanyol,  Cerdanyola HC, CP Vilanova i FC Barcelona.

Títols col·lectius: 5 Lligues, 3 Copes del Rei, 6 Copes d’Europa, 4 Supercopes d’Europa, 1 Copa Intercontinental, 6 Trofeus per Estats de Montreux, 4 Europeus i 4 Mundials.

El més positiu: el seu dia va estar considerat el millor porter del món.

El més negatiu: la no inclusió olímpica del seu esport.

Durant la dècada dels 80, i a les ordres de l’entrenador Josep Lorente, el FC Barcelona va protagonitzar una brillant època, en què van destacar homes com Jordi Villacorta, Jordi Vilapuig, Sergi Centell, Josep Torres, Quim Paüls o el  carismàtic porter Carles Trullols. Aquest, en aquella època, va ser considerat el millor meta del món, juntament amb el portuguès António Ramalhete, i va aconseguir un munt de títols, com per exemple 5 campionats de Lliga, 6 Copes d’Europa, 4 Europeus o 4 Mundials. No obstant, Trullols no va poder jugar cap Joc Olímpic, ni tan sols com a esport d’exhibició.

JORDI TARRÉS

Esport: Motociclisme.

Especialitat: Trial.

Any de naixement: 1966.

Lloc d’origen: Rellinars.

Comarca: Vallès Occidental.

Dècada estel·lar: 90 del segle XX.

Principals títols personals: 9 campionats d’Espanya outdoor i 7 Mundials outdoor.

Títols col·lectius: 7 Trials per Estats.

El més positiu: va marcar una era del trial.

El més negatiu: Toni Bou ha fet miques els seus registres.

Si bé Catalunya va comptar amb importants pilots de Trial com Lluís Gallach, Toni Gorgot o Manuel Soler, Jordi Tarrés va ser la primera gran estrella catalana de l’especialitat, aconseguint 7 títols de campió del món a l’aire lliure, superant amb escreix grans figures de la disciplina com el finlandès Irjo Vesterinen, el belga Eddy Lejeune o el francès Thierry Michaud, que va ser un dels seus grans rivals. Tot semblava indicar que les marques registrades pel pilot de Rellinars perdurarien força en el temps, però, en primer lloc, l’anglès Dougie Lampkin les va igualar i, en segon lloc, el també català Toni Bou les ha superat. 

POL ESPARGARÓ

Esport: Motociclisme.

Especialitat: velocitat.

Any de naixement: 1991.

Lloc d’origen: Granollers.

Comarca: Vallès Oriental.

Dècada estel·lar: 10 del segle XXI.

Principals títols personals: 1 Mundial de Moto 2.

El més positiu: el títol mundial de l’any 2013.

El més negatiu: li costa trobar el ritme a Moto GP.

El pilot de Granollers Pol Espargaró va triomfar en les cilindrades petites del Mundial de velocitat, aconseguint el seu major èxit amb el títol de campió del món de Moto 2 el 2013, el mateix any en què Marc Márquez va assolir el seu primer Mundial de Moto GP, en el qual Maverick Viñales va conquistar el de Moto 2 i en què el seu germà gran Aleix va ser el millor pilot no oficial en la màxima categoria. Posteriorment, Pol va ser el salt a Moto GP, on li està costant grans esforços situar-se entre els millors de la graella. 

RAÚL TAMUDO

Esport: Futbol.

Demarcació: davanter.

Any de naixement: 1977.

Lloc d’origen: Santa Coloma de Gramenet.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 00 del segle XXI.

Clubs: RCD Espanyol, Deportivo Alavés (cedit), UE Lleida (cedit), Real Sociedad de Futbol, AD Rayo Vallecano, CF Pachuca, de nou Rayo i CE Sabadell. 

Títols col·lectius: 2 Copes del Rei.

Jocs Olímpics disputats: Sidney 2000.

El més positiu: màxim golejador català de la història.

El més negatiu: el final de la seva carrera.

El colomenc Raúl Tamudo és el màxim golejador català de la història i molts experts el consideren el millor jugador del RCD Espanyol de tots els temps, per davant de llegendes com Ricardo Zamora, Julià Arcas o Rafael Marañón. Els seus principals èxits amb l’entitat blanc-i-blava van ser la consecució de 2 Copes del Rei, marcant Tamudo en les 2 finals, i la participació en una final de la Copa de la UEFA, que l’Espanyol va perdre als penals contra el Sevilla a Glasgow. Després de deixar Cornellà – el Prat, va tenir una etapa errant no massa positiva.

NACHO SOLOZÁBAL

Esport: Bàsquet.

Demarcació: base.

Any de naixement: 1958.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 80 del segle XX.

Clubs: FC Barcelona.

Títols col·lectius: 7 Lligues catalanes, 6 Lligues espanyoles / ACB, 9 Copes del Rei, 1 Copa Príncep d’Astúries, 2 Recopes, 1 Copa Korac, 1 Mundial de Clubs, 1 Plata en Europeus i 1 Plata en Joc Olímpics.

Europeus disputats: Torí 1979, Praga 1981, Nantes 1983, Stuttgart 1985, el Pireu 1987, Zagreb 1989 i Roma 1991.

Mundials disputats: Colòmbia 1992, Espanya 1996 i Argentina 1990.

Jocs Olímpics disputats: Moscou 1980, Los Angeles 1984, Seül 1988 i Barcelona 1992.

El més positiu: capità del Barça més regular de la història.

El més negatiu: no poder assolir mai la Copa d’Europa.

Nacho Solozábal, com a capità, va formar amb Juan Antonio San Epifanio, Chicho Sibilio, Andrés Jiménez, Juan Domingo de la Cruz o Audie Norris, entre altres jugadors, la que molts segueixen considerant la millor generació de la secció de Bàsquet del FC Barcelona, tot i que a aquell equip se li va resistir sempre la Copa d’Europa, fonamentalment per un excés de pressió i per la presència d’una històrica esquadra com el Jugoplastika d’Split. Solozábal, un dels millors bases de la història dels Bàsquet català i espanyol, va aconseguir, per exemple, 6 campionats de Lliga, 9 Copes del Rei, 2 Recopes, 1 Korac i la plata olímpica dels Jocs de Los Angeles, organitzats l’any 1984.

JOAN SEGARRA

Esport: Futbol.

Demarcació: defensa.

Any de naixement: 1927.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 50 del segle XX.

Clubs: FC Barcelona.

Títols col·lectius: 4 Lligues, 6 Copes, 2 Copes Eva Duarte, 2 Copes de Fires i 2 Copes Llatines.

Mundials disputats: Brasil 1950.

El més positiu: capità del Barça de les Cinc Copes.

El més negatiu: no poder guanyar la Copa d’Europa.

Joan Segarra va formar com a capità dues de les millors plantilles de la història del FC Barcelona: la primera, la de l’equip de les Cinc Copes, amb Ferdinand Daucik d’entrenador i futbolistes com Antoni Ramallets, Gustau Biosca, Marià Gonzalvo, Estanislau Basora, César Rodríguez i Laszlo Kubala, i la segona amb Helenio Herrera de preparador i jugadors com els mateixos Ramallets i Kubala, a més d’Antoni Olivella o Evaristo de Macedo. Segarra, que va jugar el Mundial del Brasil, va conquistar, entre altres títols, 4 Lligues, 6 Copes, 2 Copes de Fires i 2 Copes Llatines.

LAIA SANZ

Esport: Motociclisme.

Especialitat: trial, enduro i raids.

Any de naixement: 1985.

Lloc d’origen: Corbera de Llobregat.

Comarca: Baix Llobregat.

Dècada estel·lar: 10 del segle XXI.

Principals títols personals: 8 campionats d’Espanya, 10 d’Europa i 13 del món de trial, 5 campionats mundials d’enduro, 6 raids Dakar i 3 Ors i 1 Plata en X – Games. 

El més positiu: 18 títols mundials entre trial i enduro.

El més negatiu: no acabar en el top 10 absolut del Dakar.

Laia Sanz es va convertir en la gran protagonista del trial femení arran de guanyar 8 campionats d’Espanya, 10 d’Europa i 13 del món, arribant un moment en què no tenia rival en aquesta disciplina de caràcter tècnic. Potser per aquest motiu, es va passar a l’enduro, especialitat en què ja ha assolit 5 títols mundials, i ha participat també en trobades d’esports extrems, els coneguts com a X – Games, torneigs on ha conquistat 3 ors i 1 plata, i vàries vegades en el duríssim raid Dakar, en què sempre ha estat la millor dona, tot i que encara no ha aconseguit estar en el top 10 general. 

ARANTXA SÁNCHEZ VICARIO

Esport: Tennis.

Especialitat: terra.

Any de naixement: 1971.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 90 del segle XX.

Principals títols personals: numero u mundial, 3 Roland Garros, 1 Open dels Estats Units i 1 Plata i 1 Bronze en Jocs Olímpics.

Títols col·lectius: 2 Copes Hopman, 5 Copes Federació i 1 Plata i 1 Bronze en Jocs Olímpics.

Jocs Olímpics disputats: Barcelona 1992 i Atlanta 1996.

El més positiu: els 3 títols de París.

El més negatiu: no poder guanyar mai a Wimbledon.

Fins a la irrupció de dones com l’atleta Ruth Beitia o la nedadora Mireia Belmonte, es podia afirmar que Arantxa Sánchez Vicario era indiscutiblement la millor esportista espanyola de la història. La barcelonina, caracteritzada per un esperit de lluita extraordinari i per no donar mai un partit per perdut, va conquistar 4 grand slams, amb 3 victòries a París i una a Nova York; va guanyar 4 medalles olímpiques, 2 a Barcelona i 2 més a Atlanta; va contribuir en 5 títols de la Copa Federació de l’equip espanyol i va arribar a ocupar el número 1 del rànquing de la WTA. La seva principal decepció va ser no poder assolir Wimbledon, en el qual va jugar-ne 2 finals. 

JOSEP SAMITIER

Esport: Futbol.

Demarcació: davanter.

Any de naixement: 1902.

Any de defunció: 1972.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 20 del segle XX.

Clubs: FC Barcelona, Real Madrid i OGC Niça.

Títols col·lectius: 12 Campionats de Catalunya, 1 Lliga, 6 Copes i 1 Plata olímpica.

Jocs Olímpics disputats: Anvers 1920.

El més positiu: llegenda del barcelonisme.

El més negatiu: no arribar al Mundial de 1934.

Molts consideren Josep Samitier el primer gran mite de la història del FC Barcelona, tot i que altres experts reclamen la figura de Paulino Alcántara. L’anomenat home llagosta, contemporani de Ricardo Zamora, amb qui va arribar a coincidir a les files blaugranes, va conquistar les dues primeres Lligues de la institució catalana, la primera com a futbolista i la segona ja com a entrenador. Samitier, que va portar Laszlo Kubala a les Corts, va jugar també al Real Madrid i va ser internacional amb Espanya, amb la qual va obtenir la medalla de plata als Jocs Olímpics d’Anvers.

CARLES SALA

Esport: Atletisme.

Especialitat: 110 metres tanques.

Any de naixement: 1960.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 80 del segle XX.

Principals títols personals: 2 Plates en Jocs del Mediterrani, 1 Bronze en Europeus Indoor i 1 Plata en Europeus a l'aire lliure.

Jocs Olímpics disputats: Moscou 1980, Los Angeles 1984 i Seül 1988.

El més positiu: la plata de l’Europeu a l’aire lliure d’Stuttgart.

El més negatiu: no poder assolir el rècord d’Espanya de Javier Moracho.

El barceloní Carles Sala va ser un dels integrants de la millor generació d’atletes espanyols, la de la dècada dels 80, en què també hi formaven part homes com José Manuel Abascal, José Luis González, Antonio Corgos, Javier García Chico, Jordi Llopart, Josep Marín o Javier Moracho, amb qui va mantenir una gran rivalitat als 110 metres tanques. Si bé és veritat que l’aragonès va aconseguir superar el català en la majoria de curses que van compartir, Sala, a diferència del seu company i adversari, va guanyar una medalla en un gran campionat, la plata als Europeus d’Stuttgart.

RICKY RUBIO

Esport: Bàsquet.

Demarcació: base.

Any de naixement: 1990.

Lloc d’origen: el Masnou.

Comarca: Maresme.

Dècada estel·lar: 10 del segle XXI.

Clubs: Joventut Badalona, FC Barcelona, Minnesota Timberwolves i Utah Jazz.

Títols col·lectius: 5 Lligues Catalanes, 1 Lliga ACB, 3 Copes del Rei, 1 Supercopa ACB, 1 Eurolliga, 1 Copa ULEB, 1 FIBA Eurocap, 2 Ors 1 Bronze en Europeus i 1 Plata i 1 Bronze en Jocs Olímpics.

Europeus disputats: Sopot 2009, Vilnius 2011 i Ljubljana 2013.

Mundials disputats: Istanbul 2010 i Madrid 2014.

Jocs Olímpics disputats: Pequín 2008 i Rio de Janeiro 2016.

El més positiu: les assistències.

El més negatiu: el tir.

Un dels molts grans jugadors que ha donat la pedrera del Joventut de Badalona, el maresmenc Ricky Rubio, després de triomfar molt jove al primer equip de la Penya, va fitxar pel FC Barcelona, entitat en què per exemple va assolir l’Eurolliga a París. Seguidament, el base del Masnou va aconseguir una de les primeres places del Draft de la NBA i va ser contractat per la franquícia dels Minnesota Timberwolves, equip en el qual, perjudicat per les lesions, ha donat un rendiment bastant irregular. Rubio, que ha fitxat recentment pels Utah jazz, és un assistent espectacular, encara que criticat pel tir, que ha conquistat vàries medalles amb Espanya, destacant 1 plata i 1 bronze olímpics.

NANI ROMA

Esport: Motociclisme i Automobilisme.

Especialitat: enduro, ral·lis i raids.

Any de naixement: 1972.

Lloc d’origen: Folgueroles.

Comarca: Osona.

Dècada estel·lar: 00 del segle XXI.

Principals títols personals: 6 Baja Aragón, 1 Raid de Sardenya, 1 Raid de Tunísia, 1 Raid d’Egipte i 2 raids Dakar.

El més positiu: primer català i espanyol en guanyar el Dakar.

El més negatiu: una línia bastant irregular des de què es va passar a les quatre rodes.

Després d’aconseguir convertir-se en campió d’Espanya i d’Europa en la modalitat d’enduro, l’osonenc Nani Roma va assolir la popularitat quan va fer el pas al món dels raids i, sobretot, quan va ser capaç de triomfar en el famós Dakar, el qual va ser el primer pilot, tant català com espanyol, en conquistar, concretament en la categoria de motos. Posteriorment, el de Folgueroles també va obtenir el títol en cotxes, quan la prova ja tenia lloc a Amèrica del Sud, en una edició històrica del motor català, doncs Marc Coma es va adjudicar el primer lloc en les dues rodes.

JOAQUIM RODRÍGUEZ

Esport: Ciclisme.

Especialitat: ruta.

Any de naixement: 1979.

Lloc d’origen: Parets del Vallès.

Comarca: Vallès Oriental.

Dècada estel·lar: 10 del segle XXI.

Principals títols personals: 2 Voltes a Catalunya, 1 Volta al País Basc, 1 Fletxa Valona, 2 Voltes a Romandia, 1 Campionat d’Espanya, 3 vegades vencedor de la classificació de l’UCI i 1 Plata i 1 Bronze en Mundials.

Jocs Olímpics disputats: Rio de Janeiro 2016.

El més positiu: ciclista molt complet i regular.

El més negatiu: no guanyar cap gran prova de tres setmanes.

Considerat per alguns experts el millor ciclista català de la història, per davant de Miquel Poblet, Josep Pesarrodona o Melcior Mauri, Joaquim Rodríguez ha estat un dels corredors més complets del món l’última dècada, doncs va rendir de forma extraordinària en l’alta muntanya i va ser tot un especialista en clàssiques d’un dia, vencent en proves com la Volta a Catalunya, la Volta al País basc, la Fletxa Valona o la Volta a Romandia. El ciclista de Parets del Vallès ha estat sempre molt regular, liderant tres vegades la classificació de l’UCI, però li va mancar el triomf en un cursa de tres setmanes.