JOSEP LLUÍS BLANCO

Esport: Atletisme.

Especialitat: 3.000 metres obstacles.

Any de naixement: 1975.

Lloc d’origen: Lloret de Mar.

Comarca: Selva.

Dècada estel·lar: 00 del segle XXI.

Principals títols personals: 1 Plata en Europeus i 1 Plata en Jocs del Mediterrani.

Principals títols col·lectius: 1 bronze per Esquadres en Mundials de Cross.

Jocs Olímpics disputats: Pequín 2008.

El més positiu: la medalla de plata als Europeus de Göteborg.

El més negatiu: els problemes amb el dopatge.

En una època en què van brillar altres atletes espanyols en la disciplina dels 3.000 metres obstacles, com Marta Domínguez, Eliseo Martín i Luis Miguel Martín, va destacar també en aquesta dura especialitat el lloretenc Josep Lluís Blanco, que, entre altres èxits, va aconseguir una medalla de plata en els Europeus de Göteborg i una medalla de bronze per esquadres en el Mundial de Cross celebrat a la localitat asturiana de Llanera. No obstant, l’atleta de la Selva, que va portar a terme una trajectòria molt regular, també va tenir els seus passatges foscos, com la sanció que va patir per dopatge, causa de perdre la medalla de bronze en el campionat d’Europa organitzat a Barcelona. 

MIREIA BELMONTE

Esport: Natació.

Especialitats: lliure, papallona i estils.

Any de naixement: 1990.

Lloc d’origen: Badalona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 10 del segle XXI.

Principals títols personals: 4 Ors, 3 Plates i 3 Bronzes en europeus; 2 Plates i 1 Bronze en Mundials i 1 Or, 2 Plates i 1 Bronze en Jocs Olímpics. 

Jocs Olímpics disputats: Pequín 2008, Londres 2012 i Rio de Janeiro 2016.

El més positiu: el títol olímpic de Rio.

El més negatiu: la lesió que la va apartar del Mundial de Kazan.

Durant els primers anys de la seva carrera esportiva, Mireia Belmonte aconseguia molt bons resultats en proves de segona categoria, com els campionats en piscina de 25 metres, però acostumava a fallar en les grans competicions en piscina llarga, potser per un excés de pressió. Aquesta circumstància va canviar dràsticament a partir dels Jocs Olímpics de Londres de l’any 2012, quan va conquistar 2 històriques medalles de plata, convertint-se des de llavors la badalonina en una de les millors especialistes europees i mundials en els estils lliure, de papallona i estils, amb un total d'11 podis en campionats continentals (4 títols) i 3 en campionats del món, abans d'assolir als Jocs de Rio 2 metalls més, amb una magnífica victoria en els 200 metres papallona.  

ESTANISLAU BASORA



Esport: Futbol.

Demarcació: davanter.

Any de naixement: 1926.

Lloc d’origen: Colònia Valls (Navàs).

Comarca: Bages.

Any de defunció: 2012.

Lloc de defunció: Las Palmas de Gran Canària.

Dècada estel·lar: 50.

Clubs: CE Manresa, UE Lleida (cedit) i FC Barcelona.

Títols col·lectius: 4 Lligues, 4 Copes, 3 Copes Eva Duarte, 1 Copa Martini Rossi, 2 Copes Llatines i 1 Copa de Fires.

Mundials disputats: Brasil 1950.

El més positiu: la Copa del Món de Brasil.

El més negatiu: a l’ombra del gran Laszlo Kubala.

Mític integrant del Barça de les Cinc Copes, en aquell llegendari equip, a les odres de Ferdinand Daucik, va coincidir amb jugadors emblemàtics com el porter Antoni Ramallets, el capità Joan Segarra, Gustau Biosca, Marià Gonzalvo, el golejador César Rodríguez o el gran Laszlo Kubala. Extrem dret de gran habilitat, Basora va assolir, entre altres títols, 4 campionats de Lliga, 4 Copes d’Espanya, 2 Copes Llatines i la primera Copa de Fires de la història. El davanter bagenc va donar també un extraordinari rendiment amb la selecció espanyola, amb la qual va brillar al Mundial de Brasil, disputat l’any 1950, i, arran d’un magnífic partit a París, quan va ser anomenat el Monstre de Colombes per la premsa francesa 

DAVID BARRUFET

Esport: Handbol.

Demarcació: porter.

Any de naixement: 1970.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 90 del segle XX.

Clubs: FC Barcelona.

Títols personals: 2 vegades elegit millor porter del món.

Títols col·lectius: 12 Lligues ASOBAL, 11 Copes del Rei, 7 Lligues Catalanes, 12 Supercopes d’Espanya, 8 Copes ASOBAL, 10 Lligues dels Pirineus, 7 Copes d’Europa, 2 Recopes, 1 Copa de l’EHF, 5 Supercopes d’Europa, 3 Plates i 1 Bronze en Europeus, 1 Or en Mundials i 2 Bronzes en Jocs Olímpics. 

Jocs Olímpics disputats: Barcelona 1992, Atlanta 1996, Sidney 2000, Atenes 2004 i Pequin 2008.

El més positiu: les 7 Copes d’Europa.

El més negatiu: la controvèrsia de la capitania del Barça.

David Barrufet va debutar al primer equip del FC Barcelona a finals dels 80, convertint-se en un dels clàssics del Dream Team de Valero Rivera durant els 90. Amb aquell planter, Barrufet, que va arribar a ser-ne el capità, en una polèmica decisió de Rivera, que li va arrabassar el braçalet a Masip, va assolir, per exemple, 6 Copes d’Europa, 5 d’elles de forma consecutiva, en un període en què la Federació Internacional el va elegir 2 vegades el millor porter del món. El meta barceloní, que amb la selecció espanyola, entre altres èxits, va conquistar un Mundial i 2 medalles de bronze olímpiques, va portar a terme igualment una estel·lar primera dècada del segle XXI, etapa en què va guanyar la seva setena Copa d’Europa.      

SERGI BARJUAN

Esport: Futbol.

Demarcació: defensa.

Any de naixement: 1971.

Lloc d’origen: les Franqueses del Vallès.

Comarca: Vallès Oriental.

Dècada estel·lar: 90 del segle XX.

Clubs: FC Barcelona i Atlético Madrid.

Títols col·lectius: 3 Lligues, 2 Copes del Rei, 2 Supercopes d’Espanya, 1 Recopa i 1 Supercopa d’Europa.

Eurocopes disputades: Anglaterra 1996 i Bèlgica / Holanda 2000.

Mundials disputats: Estats Units 1994 i França 1998.

El més positiu: la temporada de debut amb el Barça.

El més negatiu: arribar tard al Dream Team.

Sergi Barjuan va debutar amb el primer equip del FC Barcelona la temporada 1993 / 1994, l’última triomfant del Dream Team de Johan Cruyff, malgrat que el colofó en va ser la derrota a Atenes en la final de la Lliga de Campions. Al final d’aquell mateix exercici, el defensa vallesà va ser seleccionat per Javier Clemente per disputar el Mundial dels Estats Units, completant el jugador de les Franqueses un decenni dels 90 estel·lar i molt regular, en què per exemple va guanyar 3 campionats de Lliga i 2 Copes del Rei o va disputar 2 Eurocopes i una altra Copa del Món. A inicis del actual segle, va fitxar per l’Atlético de Madrid, club en el qual va penjar les botes, exercint posteriorment d’entrenador del Recreativo de Huelva i l’Almeria.   

POL AMAT

Esport: Hockei sobre Herba.

Demarcació: davanter.

Any de naixement: 1978.

Lloc d’origen: Terrassa.

Comarca: Vallès Occidental.

Dècada estel·lar: 00 del segle XXI.

Clubs: CE Egara, RC Polo, Club Amsterdam, de nou Polo i una altra vegada Egara. 

Títols individuals: una vegada elegit millor jugador del món.

Títols col·lectius: 9 Lligues, 7 Copes del Rei, 1 Copa d’Europa, 1 Or i 1 Plata en Europeus, 1 Plata i 1 Bronze en Mundials i 2 Plates en Joc Olímpics. 

Jocs Olímpics disputats: Atlanta 1996, Sidney 2000, Atenes 2004, Pequín 2008 i Londres 2012.

El més positiu: el millor jugador de la història de l’Hockei espanyol.

El més negatiu: no aconseguir la medalla d’or olímpica.

Considerat el més gran jugador d’Hockei català i espanyol de la història, Pol Amat és també l’home que més vegades ha estat internacional amb la selecció estatal i el seu màxim golejador. El davanter de Terrassa, elegit el millor jugador del món l’any 2008, va jugar al CE Egara, un dels clubs de la seva ciutat natal, i el RC Polo, amb el qual va guanyar la Copa d’Europa, mentre va tenir una experiència a Holanda, un dels països on l’esport es viu amb més passió i intensitat, concretament al Club Amsterdam. Cal destacar també la consecució d’un Europeu i la presència en cinc Jocs Olímpics, assolint la medalla de plata en dues ocasions.

EMILI ALZAMORA

Esport: Motociclisme.

Especialitat: velocitat.

Any de naixement: 1973.

Lloc d’origen: Lleida.

Comarca: Segrià.  

Dècada estel·lar: 90 del segle XX.

Títols personals: 1 campionat d’Espanya de 80 cc, 1 campionat d’Espanya de 125 cc i 1 campionat mundial de 125 cc.

El més positiu: el títol mundial de 1999.

El més negatiu: no poder triomfar en cilindrades superiors.

Doble campió d’Espanya, el lleidatà Emili Alzamora es va convertir en un dels principals pilots de la graella del Mundial de 125 cc, conquistant el campionat l’any 1999, malgrat que, com ja va succeir amb el manxec Manuel Champi Herreros en el campionat de 80 cc de deu anys abans, no va aconseguir vèncer en cap de les curses del calendari. Posteriorment, en una època en què els pilots estaven més temps en les cilindrades petites, va disputar, sense massa fortuna, el Mundial de 250 cc. Després de retirar-se, es va convertir en mànager del gran campió de Cervera Marc Márquez.

JORDI ALBA

Esport: futbol.

Demarcació: defensa.

Any de naixement: 1989.

Lloc d’origen: l’Hospitalet de Llobregat.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 10 del segle XXI.

Clubs: València CF i FC Barcelona.

Títols col·lectius: 3 Lligues, 2 Copes del Rei, 2 Supercopes d’Espanya, 1 Lliga de Campions, 1 Supercopa d’Europa, 1 Mundial de Clubs i 1 Eurocopa.

Eurocopes disputades: Polònia / Ucraïna 2012 i França 2016.

Mundials disputats: Brasil 2014.

Jocs Olímpics disputats: Londres 2012.

El més positiu: l’Eurocopa 2012.

El més negatiu: els Jocs Olímpics del mateix any.

Rebutjat pels equips inferiors del FC Barcelona, va ser rescatat del modest Cornellà pel València, equip en què va donar un excel·lent rendiment, que li va valdre la internacionalitat absoluta amb Espanya, amb la qual va conquistar a Kiev, marcant un dels gols de la final contra Itàlia, l’Eurocopa de 2012, el mateix any en que, pel contrari, va fracassar en els Jocs Olímpics de Londres, en què va acabar expulsat. Seguidament, va retornar al Barça, club amb el qual ha assolit un munt de títols, com els 5 guanyats el brillant any 2015 (Lliga, Copa, Champions, Supercopa d’Europa i Mundial), a les ordres de Luis Enrique Martínez.