ANNA CRUZ

Esport: Bàsquet.

Demarcació: escolta.

Any de naixement: 1986.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 10 del segle XXI.

Clubs: UB FC Barcelona, Arranz Josipa Burgos, Olesa de Montserrat RCD Espanyol, Rivas Ecópolis, Nadezhda Oremburg, Dimamo Kursk, Nova York Liberty i Minnesota Lynx.

Títols col·lectius: 2 Copes de la Reina, 1 WNBA, 1 Plata i 2 Bronzes en Europeus, 1 Plata i 1 Bronze en Mundials i 1 Plata en Jocs Olímpics.

Jocs Olímpics disputats: Rio de Janeiro 2012.

El més positiu: la plata olímpica i el títol de la WNBA.

El més negatiu: ha explotat tard.

La barcelonina Anna Cruz ha estat una de les estrelles, juntament amb la mallorquina Alba Torrents o la també catalana Laia Palau, de la millor era del bàsquet femení espanyol, destacant la consecució de les 6 medalles assolides amb la selecció, amb la plata olímpica de Rio de Janeiro com a principal èxit. Cruz ha tingut una trajectòria de rodamón que l’ha portat per la seva ciutat natal, Burgos, Olesa de Montserrat, Madrid, Oremburg o Kursk, abans d’enrolar-se a la WNBA, on ha jugat amb Nova York Liberty i Minnesota Lynx, amb qui ha disputat dues finals del campionat, vencent en la primera d’elles. 

CARLES REXACH

Esport: Futbol.

Demarcació: davanter.

Any de naixement: 1947.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 70 del segle XX.

Clubs: FC Barcelona.

Principals títols personals: 1 trofeu Pichichi.

Títols col·lectius: 1 Lliga, 4 Copes, 1 Recopa i 1 Copa de Fires.

Mundials disputats: Argentina 1978.

El més positiu: una depurada tècnica.

El més negatiu: acusat en ocasions de poc esforçat.

Tota una vida al FC Barcelona, com a jugador en les divisions inferiors i del primer equip i com a entrenador en diverses categories, Carles Rexach no va deixar ningú indiferent, doncs va tenir un munt d’admiradors, especialment per la seva extraordinària tècnica, que per exemple el va convertir en un fantàstic llançador de faltes, però també un important número de detractors, que li recriminaven escàs esforç en les seves accions. El de Pedralbes, malgrat guanyar títols importants com 1 Lliga, 4 Copes, 1 Recopa o 1 Copa de Fires, no va viure com a futbolista una bona etapa al Barça, la qual va ser molt millor com a segon entrenador del Dream Team de Johan Cruyff. 

ANTONI RAMALLETS

Esport: Futbol.

Demarcació: porter.

Any de naixement: 1924.

Any de defunció: 2013.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 50 del segle XX.

Clubs: CE Europa, RCD Mallorca, CD San Fernando, Real Valladolid (cedit) i FC Barcelona.

Principals títols personals: 5 Trofeus Ricardo Zamora.

Títols col·lectius: 6 Lligues, 5 Copes, 3 Copes Eva Duarte, 2 Copes de Fires i 2 Copes Llatines.

Mundials disputats: Brasil 1950.

El més positiu: mite del barcelonisme.

El més negatiu: la final de Berna.

Amb Andoni Zubizarreta i Víctor Valdés, Antoni Ramallets està considerat el millor porter de la història del FC Barcelona, el més gran per a molts seguidors del club català. Integrant de l’equip entrenat per l’eslovac Ferdinand Daucik, conegut com el Barça de les Cinc Copes, va coincidir llavors amb altres mites del barcelonisme com Joan Segarra, Marià Gonzalvo, Estanislau Basora i el gran Laszlo Kubala. Ramallets també va fer història a la selecció espanyola, amb la qual va jugar el Mundial de 1950 al Brasil, en què el conjunt estatal va acabar en quarta posició. En els darrers anys de la seva carrera, va formar també part del gran Barça d’Helenio Herrera, però es va haver de retirar amb la gran decepció de la final de la Copa d’Europa de Berna. 

ADAM RAGA

Esport: Motociclisme.

Especialitat: Trial.

Any de naixement: 1982.

Lloc d’origen: Ulldecona.

Comarca: Montsià.

Dècada estel·lar: 00 del segle XX.

Principals títols personals: 5 campionats d’Espanya outdoor, 3 campionats d’Espanya indoor, 2 Mundials outdoor i 4 Mundials indoor.

Títols col·lectius: 13 Trials per Estats outdoor i 7 Trials per Estats indoor.

El més positiu: els dos campionats del món a l’aire lliure.

El més negatiu: molts anys ja a l’ombra de Toni Bou.

El pilot d’Ulldecona Adam Raga va començar a dominar el Trial mundial després de l’era marcada per l’anglès Dougie Lampkin, que per exemple va assolir 7 títols de campió del món de forma consecutiva. Raga, tercer català en guanyar el títol mundial outdoor per darrere de Jordi Tarrés i Marc Colomer, va aconseguir 6 campionats de la categoria, 2 a l’aire lliure i 4 sota sostre. Tanmateix, quan tot feia presagiar que el del Montsià podria marcar una llarga etapa triomfal, va aparèixer la figura de Toni Bou, de qui ha estat clarament a l’ombra.  

TITO RABAT

Esport: Motociclisme.

Especialitat: velocitat.

Any de naixement: 1989.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 10 del segle XXI.

Principals títols personals: 1 Mundial de Moto 2.

El més positiu: el títol mundial de l’any 2014.

El més negatiu: li està costant arrancar en Moto GP.

El barceloní Esteve Rabat va debutar al Mundial de Motociclisme en la categoria de 125 cc, que va ser més tard substituïda per la de Moto 3, on va començar a destacar de forma important. No obstant, Tito va haver d’esperar al seu ascens a Moto 2 per aconseguir el seu gran triomf, quan va conquistar el campionat mundial, en un any en què altres dos pilots catalans, Maverick Viñales i Marc Márquez, es van proclamar vencedors en Moto 3 i Moto GP respectivament. Posteriorment va pujar a la màxima categoria, en què li està costant assolir l’èxit.

CARLES PUYOL

Esport: Futbol.

Demarcació: defensa.

Any de naixement: 1978.

Lloc d’origen: la Pobla de segur.

Comarca: Pallars Jussà.

Dècada estel·lar: 00 del segle XXI.

Clubs: FC Barcelona.

Títols col·lectius: 6 Lligues, 2 Copes del Rei, 6 Supercopes d’Espanya, 3 Lligues de Campions, 2 Supercopes d’Europa, 2 Mundials de Clubs, 1 Eurocopa, 1 Mundial i 1 Plata olímpica.

Eurocopes disputades: Portugal 2004 i Àustria / Suïssa 2008.

Mundials disputats: Corea del Sud / Japó 2002, Alemanya 2006 i Sud-àfrica 2010.

Jocs Olímpics disputats: Sidney 2000.

El més positiu: lluitador incansable.

El més negatiu: les lesions.

Ascendit al primer equip del FC Barcelona, el seu únic club professional, per Louis van Gaal, Carles Puyol, essencialment per caràcter, lluita, esforç i carisma, ha estat un dels millors futbolistes de tots els temps, tant de Catalunya com de l’estat espanyol. Capità del millor Barça de la història i fix de la selecció espanyola durant tota la primera dècada de l’actual segle, en el seu brillant palmarès hi destaquen 6 campionats de Lliga, 2 Copes del Rei, 3 Lligues de Campions, 1 Eurocopa i 1 Mundial, a més d’una medalla de plata olímpica. El pitjor de la seva carrera van ser les lesions, les quals el van obligar a retirar-se.  

SITO PONS

Esport: Motociclisme.

Especialitat: velocitat.

Any de naixement: 1959.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 80 del segle XX.

Principals títols personals: 2 Mundials de 250 cc.

El més positiu: la intel·ligència tàctica.

El més negatiu: el pas pels 500 cc.

El barceloní Sito Pons va ser el segon pilot de l’estat espanyol en vèncer en una cursa del Mundial de 250 cc, després del desaparegut Santi Herrero, i des dels inicis de la seva carrera esportiva va demostrar una habilitat i intel·ligència tàctiques als circuits admirable. Els seus millors anys van ser 1988 i 1989, quan va obtenir els dos títols mundials de la categoria, en una època en què els seus duels amb el malaguanyat Joan Garriga van passar a la història. Pons, primer català i espanyol en proclamar-se campió del món en el quart de litre, va ascendir posteriorment als 500 cc, cilindrada en què no va poder brillar. Després de la seva retirada ha exercit de cap d’escuderia.

CARLES CHECA

Esport: Motociclisme.

Especialitat: velocitat i superbikes.

Any de naixement: 1972.

Lloc d’origen: Sant Fruitós de Bages.

Comarca: Bages.

Dècada estel·lar: 00 del segle XXI.

Principals títols personals: 1 Mundial de Superbikes.

El més positiu: el títol de Superbikes.

El més negatiu: la gravíssima caiguda de Donnington Park.

El bagenc Carles Checa va ser el tercer pilot català, després d’Àlex Crivillé i Alberto Puig, i per tant avançant-se a Sete Gibernau, en guanyar una cursa de 500 cc, assolint el seu primer triomf de la categoria al circuit de Catalunya, a Montmeló. No obstant, el de Sant Fruitós de Bages, pocs anys més tard, patiria una gravíssima caiguda al traçat britànic de Donnington Park, arran de la qual estaria un temps inactiu i no aconseguiria redreçar el rumb en la modalitat de velocitat. Després d’abandonar el Mundial, ja reconvertit en Moto GP, va conquistar el de Superbikes.     

DANI PLAZA

Esport: Atletisme.

Especialitat: marxa.

Any de naixement: 1966.

Lloc d’origen: el Prat de Llobregat.

Comarca: Baix Llobregat.

Dècada estel·lar: 90 del segle XX.

Principals títols personals: 1 Plata i 1 Bronze en Jocs del Mediterrani, 1 Plata en Europeus, 1 Bronze en Mundials i 1 Or en Jocs Olímpics.

Jocs Olímpics disputats: Barcelona 1992 i Atlanta 1996.

El més positiu: el títol olímpic de Barcelona.

El més negatiu: després es va anar apagant a poc a poc.

Dos anys més tard d’aconseguir la plata dels 20 km marxa als Europeus celebrats a la ciutat croata d’Split, Dani Plaza va assolir el seu gran triomf als Jocs Olímpics de Barcelona, quan va conquistar un històric or en la mateixa distància, el primer en la història de l’atletisme català i espanyol, a l’estadi de Montjuïc. No obstant, després del gran èxit de les Olimpíades de 1992, Plaza, deixeble del llegendari Jordi Llopart, va baixar considerablement el seu rendiment, fins el punt que des de llavors, en la trajectòria de l’esportista del Prat de Llobregat, només cal significar el bronze als campionats continentals d’Stuttgart.  

TONI ELIAS

Esport: Motociclisme.

Especialitat: velocitat i superbikes.

Any de naixement: 1993.

Lloc d’origen: Manresa.

Comarca: Bages.

Dècada estel·lar: 10 del segle XXI.

Principals títols personals: 1 Mundial de Moto 2.

El més positiu: el títol de l’any 2010.

El més negatiu: abandonar massa aviat l’equip d’Alberto Puig.

Fill del campió d’Espanya de Motocròs Jordi Elias, Toni Elias va brillar en el Mundial de 125 cc amb l’equip d’Alberto Puig, en què també hi formava part un adolescent Dani Pedrosa. No obstant, penso que Toni va cometre llavors l’error d’abandonar l’escuderia per fer el salt als 250 cc, decisió que no li va sortir massa bé. Tanmateix, Elias, que va tenir també experiències en Moto GP i en Superbikes, va poder compensar aquella decepció amb el títol mundial de Moto 2, categoria que va substituir la cilindrada del quart de litre.

GERARD PIQUÉ

Esport: futbol.

Demarcació: defensa.

Any de naixement: 1987.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 10 del segle XXI.

Clubs: FC Barcelona, Manchester United, Real Saragossa (cedit) i de nou Barça. 

Títols col·lectius: 1 Lliga anglesa, 1 Copa de la Lliga anglesa, 6 Lligues espanyoles, 4 Copes del Rei, 5 Supercopes d’Espanya, 4 Lligues de Campions, 3 Supercopes d’Europa, 3 Mundials de Clubs, 1 Eurocopa i 1 Mundial.

Eurocopes disputades: Polònia / Ucraïna 2012 i França 2016.

Mundials disputats: Sud-àfrica 2010 i Brasil 2014.

El més positiu: un dels millors centrals del món de l’última dècada.

El més negatiu: cert relaxament entre els anys 2012 i 2014.

Després de tornar al FC Barcelona, club que havia deixat d’adolescent per anar al Manchester United, Gerard Piqué es va convertir en un dels jugadors clau tant del Barça de Pep Guardiola com de la selecció espanyola de Vicente del Bosque, convertint-se en un dels millors centrals del món. Més tard d’una etapa en què el seu nivell va baixar considerablement, de la mà de Luis Enrique Martínez va tornar a ser un dels homes bàsics de l’entitat catalana, mentre va recuperar el seu nivell amb l’equip estatal i va ser novament un dels millors defenses del planeta. En el seu palmarès hi destaquen 7 campionats de Lliga, 4 Copes del Rei, 4 Lligues de Campions, 1 Mundial i 1 Eurocopa.  

DANI PEDROSA

Esport: Motociclisme.

Especialitat: velocitat.

Any de naixement: 1985.

Lloc d’origen: Castellar del Vallès.

Comarca: Vallès Occidental.

Dècada estel·lar: 00 del segle XXI.

Principals títols personals: 1 Mundial de 125 cc i 2 Mundials de 250 cc.

El més positiu: el seu pas per les categories de 125 cc i 250 cc.

El més negatiu: el seu estancament en Moto GP.

En un període en què Toni Elias era el principal pilot de l’equip de 125 cc dirigit per Alberto Puig, la marxa de l’escuderia del manresà li va obrir les portes a un joveníssim Dani Pedrosa, que va iniciar llavors una trajectòria espectacular, conquistant un títol de la cilindrada i dos de 250 cc, etapa en què va tenir una dura rivalitat amb el mallorquí Jorge Lorenzo. Una vegada ascendit a la categoria de Moto GP, el pilot de Castellar del Vallès va continuar una carrera esplèndida, però aleshores es va trobar amb homes de la qualitat de l’italià Valentino Rossi i l’australià Casey Stoner, que li van impedir assolir el campionat, com més tard també ho han fet el citat Lorenzo i el cerverí Marc Márquez.

JENNIFER PAREJA

Esport: Waterpolo.

Demarcació: davantera.

Any de naixement: 1984.

Lloc d’origen: Olot.

Comarca: Garrotxa.

Dècada estel·lar: 10 del segle XXI.

Clubs: CN Olot, CN Sabadell i CE Mediterrani.

Principals títols personals: 1 vegada elegida millor jugadora del món.

Títols col·lectius: 7 Lligues, 5 Copes de la Reina, 4 Supercopes d’Espanya, 3 Copes d’Europa, 1 Or i 1 Plata en Europeus, 1 Or en Mundials i 1 Plata en Jocs Olímpics.

Jocs Olímpics disputats: Londres 2012.

El més positiu: potser la millor jugadora espanyola de la història.

El més negatiu: ser descartada per als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro.

Considerada la millor jugadora catalana i espanyola de la història, la garrotxina Jennifer Pareja ha conquistat 19 títols amb el CN Sabadell, entre els quals hi destaquen 7 campionats de Lliga i 3 Copes d’Europa, i 4 medalles amb la selecció espanyola, entre les que cal significar 1 or europeu, 1 or mundial i 1 plata olímpica, assolida sorprenentment als Jocs de Londres. No obstant, l’esportista d’Olot, que va ser elegida la millor d’Europa el 2012, va viure la seva gran decepció aquest 2016, quan Miki Oca no la va convocar per a les Olimpíades de Rio de Janeiro. 

LAIA PALAU

Esport: Bàsquet.

Demarcació: base.

Any de naixement: 1979.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 00 del segle XXI.

Clubs: Universitari Barcelona, CJM Bourges, Ros Casares València, CCC Polkovice i USK Parga.

Principals títols personals: 1 vegada MVP de la Copa de la Reina.

Títols col·lectius: 2 Lligues catalanes, 6 Lligues espanyoles, 6 Copes de la Reina, 1 Lliga polonesa, 1 Copa polonesa, 1 Eurolliga, 1 Bronze en Jocs del Mediterrani, 1 Or, 1 Plata i 4 Bronzes en Europeus, 1 Plata i 1 Bronze en Mundials i 1 Plata en Jocs Olímpics.

Jocs Olímpics disputats: Atenes 2004, Pequin 2008 i Rio de Janeiro 2016.

El més positiu: possiblement, la jugadora espanyola més regular.

El més negatiu: puntualment, a l’ombra d’altres jugadores de la selecció.

Potser la millor jugadora catalana de Bàsquet de la història, per sobre de mites com Anna Junyent o Rosa Castillo, i encara per davant d’Anna Ríos, una triomfadora en la WNBA, Laia Palau igualment pot ser considerada la més regular de l’estat espanyol, tot i que puntualment ha estat a l’ombra de dones com Blanca Ares, Amaya Valdemoro, Sancho Little, Alba Torrents o l’anomenada Ríos. Palau compta amb un extraordinari palmarès, en què hi destaquen 1 Eurolliga, guanyada amb el Ros Casares valencià, i 10 medalles amb Espanya, per exemple la plata olímpica assolida a Rio de Janeiro.   

JUAN CARLOS NAVARRO

Esport: Bàsquet.

Demarcació: escorta.

Any de naixement: 1980.

Lloc d’origen: Sant Feliu de Llobregat.

Comarca: Baix Llobregat.

Dècada estel·lar: 00 del segle XX.

Clubs: FC Barcelona, Memphis Grizzlies i de nou Barça.

Principals títols personals: 1 MVP Lliga ACB, 3 MVP final Lliga ACB, 2 MVP Supercopa ACB, 1 MVP Eurolliga, 1 MVP final 4 Eurolliga i 1 cop elegit millor jugador d’Europa.

Títols col·lectius: 11 Lligues Catalanes, 8 Lligues ACB, 6 Copes del Rei, 3 Supercopes ACB, 2 Eurolligues, 1 Copa Korac, 2 Ors, 2 Plates i 1 Bronze en Europeus, 1 Or en Mundials i 2 Plates en Jocs Olímpics. 

Europeus disputats: Turquia 2001, Suècia 2003, Sèrbia i Montenegro 2005, Espanya 2007, Polònia 2009 i Lituània 2011.

Mundials disputats: Estats Units 2002, Japó 2006, Turquia 2010 i Espanya 2014.

Jocs Olímpics disputats: Atenes 2004, Pequín 2008 i Londres 2012.

El més positiu: potser el millor jugador de la història de la secció barcelonista.

El més negatiu: el seu pas per l’NBA.

Estrella tant dels equips inferiors del FC Barcelona com de la selecció espanyola júnior, amb la qual va ser campió mundial, després va ser eclipsat, pel que fa al club blaugrana, pel seu contemporani Pau Gasol, però quan aquest va marxar a la NBA, va tornar a prendre un gran protagonisme, fins el punt de convertir-se en el millor jugador de la història de la secció barcelonista, per davant de mites com Nacho Solozábal, Juan Antonio San Epifanio o Andrés Jiménez. Navarro, que no va tenir massa fortuna en el seu únic any als Memphis Grizzlies, sobretot per problemes d’adaptació, compta amb un espectacular palmarès, en què hi destaquen 8 Lligues ACB, 6 Copes del Rei i 2 Eurolligues amb el Barça i 2 Europeus, 1 Mundial i 2 plates olímpiques amb Espanya.   

ÀNGEL MULLERA

Esport: Atletisme.

Especialitat: 3.000 metres obstacles.

Any de naixement: 1984.

Lloc d’origen: Lloret de Mar.

Comarca: Selva.

Dècada estel·lar: 10 del segle XXI.

Principals títols personals: 1 Bronze en Europeus.

Jocs Olímpics disputats: Londres 2012.

El més positiu: el tercer lloc al campionat europeu de Zuric.

El més negatiu: el dopatge.

Malauradament, la carrera esportiva del lloretenc Àngel Mullera ha estat quasi sempre esquitxada per la polèmica del dopatge, circumstància per la qual també va passar un altre atleta, igualment especialista en la dura modalitat dels 3.000 metres obstacles, originari de la localitat costera de la Selva: Josep Lluís Blanco. Després de participar in extremis als Jocs Olímpics de Londres l’any 2012, arran de recórrer la sanció a què l’havia sotmès la Federació Espanyola d’Atletisme, va aconseguir un any més tard la medalla de bronze als Europeus de Zuric, però posteriorment va ser sancionat al donar positiu en un control.

GEMMA MENGUAL

Esport: Natació.

Especialitat: sincronitzada.

Any de naixement: 1977.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 00 del segle XXI.

Principals títols personals: 1 Or, 1 Plata i 3 Bronzes en Europeus i 3 Plates i 3 Bronzes en Mundials.

Principals títols col·lectius: 4 Ors, 8 Plates i 1 Bronze en Europeus, 1 Or, 8 Plates i 4 Bronzes en Mundials i 2 Plates en Jocs Olímpics.

Jocs Olímpics disputats: Sidney 2000, Atenes 2004, Pequin 2008 i Rio de Janeiro 2016.

El més positiu: primera gran estrella de la sincronitzada espanyola.

El més negatiu: un retorn no massa positiu.

Quan la natació sincronitzada era una especialitat quasi desconeguda a Espanya, i en un moment en què les esportistes de la disciplina no feien cap anunci publicitari, la barcelonina Gemma Mengual va començar a destacar, fins a convertir-se en una estrella de categoria mundial, guanyant un total de 38 medalles en grans campionats, de les quals cal destacar-ne 11 d’individuals, cinc d’or i les dues plates olímpiques. Després de retirar-se, i lliurar el testimoni a Andrea Fuentes, va tornar a la gran competició quasi amb 40 anys i sense gaire èxit, si bé va aconseguir un nou metall en la nova modalitat de duo mixt.   

DAVID MECA

Esport: Natació.

Especialitat: aigües obertes.

Any de naixement: 1974.

Lloc d’origen: Sabadell.

Comarca: Vallès Occidental.

Dècada estel·lar: 00 del segle XXI.

Principals títols personals: 2 Plates i 2 Bronzes en Europeus i 2 Ors, 4 Plates i 1 Bronze en Mundials.

El més positiu: 11 podis en grans campionats.

El més negatiu: les aigües obertes van trigar en ser una especialitat olímpica. 

En un període en què les proves en aigües obertes, generalment en espais lacustres i marítims, no eren encara considerades olímpiques, va brillar en aquesta modalitat el vallesà David Meca, un home polifacètic, doncs durant alguna temporada també va exercir de showman televisiu. A part d’aconseguir fites èpiques, com la de la travessia al canal de la Mànega, el nedador de Sabadell va assolir 11 medalles en grans campionats, quatre en competicions continentals i set en certàmens mundials, de les quals dues van ser d’or.   

MELCIOR MAURI

Esport: Ciclisme.

Especialitat: ruta.

Any de naixement: 1966.

Lloc d’origen: Vic.

Comarca: Osona.

Dècada estel·lar: 90 del segle XX.

Principals títols personals: 1 campionat d’Espanya de Contrarellotge, 1 Vuelta a Espanya i 1 bronze en Mundial de Contrarellotge.

El més positiu: el sorprenent triomf a la Vuelta de 1991.

El més negatiu: les grans muntanyes.

Consumat especialista en proves de contrarellotge, en les quals es va convertir en campió d’Espanya i en medalla de bronze en campionats mundials, l’osonenc Melcior Mauri, un dels millors ciclistes catalans de ruta de la història, va donar la gran sorpresa quan l’any 1991 va ser capaç de guanyar la Vuelta a Espanya, per davant de la gran estrella navarresa Miguel Induráin, que aquell mateix any va conquistar el primer dels seus cinc títols consecutius del Tour de França. Mauri, que va pertànyer molt anys a l’equip ONCE, va aconseguir també entrar en el top 10 d’una edició de la ronda francesa.

VALENTÍ MASSANA

Esport: Atletisme.

Especialitat: marxa.

Any de naixement: 1970.

Lloc d’origen: Viladecans.

Comarca: Baix Llobregat.

Dècada estel·lar: 90 del segle XX.

Principals títols personals: 1 Bronze en Europeus, 1 Or i 1 Plata en Mundials i 1 Bronze en Jocs Olímpics.

Jocs Olímpics disputats: Barcelona 1992, Atlanta 1996 i Sidney 2000.

El més positiu: la regularitat exercida durant un munt d’anys.

El més negatiu: la desqualificació de Barcelona.

Descobert per Josep Marín i contemporani de Dani Plaza, campió olímpic a Barcelona, en aquests Jocs Valentí Massana va viure la seva gran decepció, ja que va ser desqualificat als 20 km quan anava en segona posició. Tanmateix, més tard va poder compensar aquell fet amb el títol mundial de la mateixa distància, guanyat a la ciutat alemanya d’Stuttgart, i la medalla de bronze a les Olimpíades d’Atlanta, en un període en què ja havia realitzat el salt als 50 km. Massana, que es va retirar després dels Jocs de Sidney, va protagonitzar una carrera molt regular, en la qual també va aconseguir una plata mundial i un bronze continental. 

ENRIC MASIP

Esport: Handbol.

Demarcació: central.

Any de naixement: 1969.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 90 del segle XX.

Clubs: CB Granollers i FC Barcelona.

Títols col·lectius: 8 Lligues catalanes, 7 Lligues ASOBAL, 5 Copes del Rei, 5 Supercopes d’Espanya, 5 Copes ASOBAL, 5 Lligues dels Pirineus, 6 Copes d’Europa, 2 Recopes, 4 Supercopes d’Europa, 1 Plata i 1 Bronze en Europeus i 1 Bronze en Jocs Olímpics.

Jocs Olímpics disputats: Barcelona 1992 i Sidney 2000.

El més positiu: el caràcter competitiu.

El més negatiu: l’enfrontament amb Valero Ribera.

Al recordat Dream Team de Valero Ribera hi van destacar un munt d’homes, com el porter David Barrufet, Mateo Garralda, Iñaki Urdangarín o Rafael Guijosa, però segurament el seu jugador més cèlebre, sobretot pel seu caràcter en els moments importants, va ser Enric Masip. Entre altres molts títols, el central va assolir 7 Lligues ASOBAL, 5 Copes del Rei i 6 Copes d’Europa amb el FC Barcelona i 3 medalles amb la selecció espanyola, entre les quals va destacar el bronze als Jocs Olímpics de Sidney, 4 anys més tard de perdre’s els d’Atlanta per lesió. Aquest fet i el seu enfrontament amb Ribera, que li va arrabassar la capitania, van ser els factors més negatius de la seva carrera. 

MARC MÁRQUEZ

Esport: Motociclisme.

Especialitat: Velocitat.

Any de naixement: 1993.

Lloc d’origen: Cervera.

Comarca: Segarra.

Dècada estel·lar: 10 del segle XX.

Principals títols personals: 1 Mundial de 125 cc, 1 Mundial de Moto 2 i 3 Mundials de Moto GP.

El més positiu: camí de convertir-se en un mite del motor.

El més negatiu: el seu enfrontament amb la llegenda Valentino Rossi.

El pilot de Cervera Marc Márquez ha estat, juntament amb el mallorquí Jorge Lorenzo, el millor especialista de velocitat dels últims temps. Després d’haver igualat, i fins it tot en algun cas superat, autèntiques llegendes de la màxima categoria del Motociclisme com Mick Hailwood, Barry Sheene, Kenny Roberts, Freddy Spencer, Eddy Lawson o Wayne Rayney, Márquez va en camí d’equiparar-se a grans mites de les dues rodes com Giacomo Agostini, Mick Doohan i l’encara en actiu Valentino Rossi. Després de conquistar un Mundial de 125 cc i un altre de Moto 2, Marc ja ha assolit 3 corones de Moto GP, en les dues primeres de la seva experiència en la categoria i en el vigent campionat.

ÀLEX MÁRQUEZ

Esport: Motociclisme.

Especialitat: velocitat.

Any de naixement: 1996.

Lloc d’origen: Cervera.

Comarca: Segarra.

Dècada estel·lar: 10 del segle XXI.

Principals títols personals: 1 Mundial de Moto 3.

El més positiu: el títol mundial de 2014.

El més negatiu: el perill de ser comparat amb el seu il·lustre germà.

Molt probablement, la carrera del cerverí Àlex Márquez es veurà sempre acompanyada i comparada a la del seu germà gran, el campioníssim Marc Márquez, amb el mallorquí Jorge Lorenzo el millor pilot mundial dels darrers temps. No obstant, el petit dels Márquez va saber aguantar i superar aquesta pressió quan el 2014 va ser capaç de conquistar un ajustat i emocionant Mundial de Moto 3, el mateix any en què Marc va assolir el segon títol consecutiu de Moto GP. Tanmateix, fins el moment, Àlex no ha tingut massa fortuna en la seva experiència en Moto 2.   

JOSEP MARÍN

Esport: Atletisme.

Demarcació: marxa.

Any de naixement: 1950.

Lloc d’origen: el Prat de Llobregat.

Comarca: Baix Llobregat.

Dècada estel·lar: 80 del segle XX.

Principals títols personals: 1 Copa del Món, 1 Or i 1 Plata en Europeus i 1 Plata i 1 Bronze en Mundials.

Jocs Olímpics disputats: Moscou 1980, Los Angeles 1984, Seül 1988 i Barcelona 1992.

El més positiu: la regularitat.

El més negatiu: no aconseguir una medalla olímpica.

Josep Marín, contemporani d’un altre gran marxador català, Jordi Llopart, no va poder aconseguir mai com aquest pujar a un podi olímpic (va ser quart als Jocs de Seül de 1988), però, en canvi, va tenir una trajectòria força més regular, doncs va assolir una Copa del Món, 2 medalles en Europeus, destacant el títol d’Atenes el 1982, i 2 metalls en Mundials, a part de compaginar les 2 distàncies de la marxa, el 20 i 50 km, una aposta duríssima. Marín, que ha participat en 4 Jocs Olímpics (es va retirar després dels de Barcelona el 1992), ha estat també el descobridor de María Jesús Díaz i Valentí Massana. 

SERGI LÓPEZ

Esport: Natació.

Especialitat: braça.

Any de naixement: 1968.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 80 del segle XX.

Principals títols personals: 1 Bronze en Europeus i 1 Bronze en Jocs Olímpics.

Jocs Olímpics disputats: Seül 1988 i Barcelona 1992.

El més positiu: la medalla de Seül.

El més negatiu: li va mancar el podi en Mundials.

En una època en què només un nedador espanyol, David López Zubero, afavorit pel boicot als Jocs Olímpics de Moscou de 1980 i format als Estats Units, havia guanyat un metall olímpic, el barceloní Sergi López va assolir la medalla de bronze a les Olimpíades de Seül de l’any 1988, en l’especialitat dels 200 metres braça. López, que va formar part de la universitat d’Indiana, va conquistar també un bronze pel que fa a Europeus, per la qual cosa al català només li va mancar pujar a un podi en campionats del món. L’any 1992, va participar als Jocs de la seva ciutat natal.  

MARC LÓPEZ

Esport: Tennis.

Especialitat: terra.

Any de naixement: 1982.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 10 del segle XXI.

Principals títols col·lectius: 1 Roland Garros, 1 Masters i 1 Or en Jocs Olímpics.

Jocs Olímpics disputats: Londres 2012 i Rio de Janeiro 2016.

El més positiu: un dels millors doblistes dels últims temps.

El més negatiu: una carrera individual sense rellevància.

No ha estat l’únic cas en la història del Tennis i en tenim exemples amb jugadors com el nord-americà Victor Fleming o els també catalans Josep Lluís Arilla i Sergio Casal, però no deixa de ser curiosa la carrera del barceloní Marc López, pràcticament inadvertida pel que fa als individuals i extraordinària quant als dobles, modalitat en què ha guanyat, per ordre cronològic, el Masters, amb Marcel Granollers; el grand slam de Roland Garros, amb Feliciano López, i els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro, amb Rafael Nadal.  

JORDI LLOPART

Esport: Atletisme.

Especialitat: marxa.

Any de naixement: 1952.

Lloc d’origen: el Prat de Llobregat.

Comarca: Baix Llobregat.

Dècada estel·lar: 80 del segle XX.

Principals títols personals: 1 Or en Europeus i 1 Plata en Jocs Olímpics.

Jocs Olímpics disputats: Moscou 1980, Los Angeles 1984 i Seül 1988.

El més positiu: el primer medallista espanyol en campionats d’Europa i Olimpíades, pel que fa a l’Atletisme.

El més negatiu: poca cosa es pot dir després de la plata de Moscou.

Amb certa sorpresa, l’any 1978 a Praga, Jordi Llopart va assolir una històrica medalla d’Or als Europeus, en la modalitat dels 50 km marxa, convertint-se en el primer atleta català i espanyol en guanyar un gran títol. Dos anys més tard, l’esportista del Prat de Llobregat va aconseguir la medalla de plata a Moscou, erigint-se en aquest cas en el primer representant de l'estat en pujar a un podi olímpic pel que fa a l’esport rei d’uns Jocs, encara que, després del segon lloc a la capital russa, Llopart va passar a un segon pla, malgrat participar en 2 olimpíades més, a Los Angeles i Seül. Ja retirat, va ser el descobridor de Dani Plaza, or en els 20 km marxa a les Olimpíades de Barcelona.

KILIAN JORNET

Esport: Curses de Muntanya.

Especialitat: vàries.

Any de naixement: 1987.

Lloc d’origen: Sabadell.

Comarca: Vallès Occidental.

Dècada estel·lar: 10 del segle XXI.

Principals títols personals: en esquí de muntanya, 12 Ors, 2 Plates i 3 Bronzes en Copes del Món, 6 Ors en Europeus i 4 Ors, 1 Plata i 3 Bronzes en Mundials; en curses de muntanya, 7 Ors en Copes del Món i 38 Ors, 1 Plata i 2 Bronzes en proves del campionat d’Europa.

El més positiu: una força de la naturalesa.

El més negatiu: que els seus triomfs es vegin ja com una cosa molt normal, malgrat les dificultats.

Encara que nascut a la ciutat vallesana de Sabadell, molt allunyada dels Pirineus, molt petit, Kilian Jornet va anar a viure amb la seva família al refugi de Cap del Rec, al municipi de Lles de Cerdanya. L’esportista està considerat el millor de tots els temps en especialitats muntanyenques de resistència, tant pel que fa a curses d’hivern com quant a les estiuenques, havent conquistat proves d’extrema duresa com l’ultra-trail del Mont Blanc, la Pierre Menta, la Diagonale de Fous, l’ascens i descens del Kilimanjaro, la Transvulcània o el Cavalls de Vent, amb seu a la localitat de Bagà, al Berguedà.  

JUDIT IGNACIO

Esport: Natació.

Especialitat: papallona.

Any de naixement: 1994.

Lloc d’origen: Barcelona.

Comarca: Barcelonès.

Dècada estel·lar: 10 del segle XXI.

Principals títols personals: 1 Bronze en Europeus.

Jocs Olímpics disputats: Londres 2012 i Rio de Janeiro 2016.

El més positiu: el seu tercer lloc al campionat d’Europa de Berlín.

El més negatiu: no poder disputar la final olímpica de Rio.

Dos anys després de debutar en uns Jocs Olímpics l’any 2012 a Londres, només amb 18 anys, la barcelonina Judit Ignacio va donar la gran sorpresa al guanyar la medalla de bronze als Europeus celebrats a Berlín, als 200 metres papallona, prova en la qual la també catalana Mireia Belmonte es va endur l’or. Malgrat aquest èxit, la nedadora del CN Sabadell no va poder accedir a les semifinals de les Olimpíades de Rio de Janeiro, on la competència va ser notable.  

XAVI HERNÁNDEZ

Esport: Futbol.

Demarcació: centrecampista.

Any de naixement: 1980.

Lloc d’origen: Terrassa.

Comarca: Vallès Occidental.

Dècada estel·lar: 00 del segle XX.

Clubs: FC Barcelona i Al Sadd SC.

Títols personals: 1 vegada elegit millor jugador de l’Eurocopa.

Títols col·lectius: 8 Lligues, 3 Copes del Rei, 6 Supercopes d’Espanya, 4 Lligues de Campions, 2 Supercopes d’Europa, 2 Mundials de Clubs, 2 Eurocopes, 1 Mundial i 1 Plata en Jocs Olímpics. 

Eurocopes disputades: Portugal 2004, Àustria / Suïssa 2008 i Polònia / Ucraïna 2012.

Mundials disputats: Corea del Sud / Japó 2002, Alemanya 2006, Sud-àfrica 2010 i Brasil 2014.

Jocs Olímpics disputats: Sidney 2000.

El més positiu: el millor centrecampista mundial del segle XXI.

El més negatiu: molts anys a l’ombra d’altres futbolistes.

Ascendit al primer equip del FC Barcelona per Louis van Gaal, Xavi ràpidament es va fer amb un lloc de titular i amb la internacionalitat absoluta, si bé durant força anys va ser acusat de manca de lideratge i d’arriscar poc en el seu joc. Tanmateix, i de la mà del tècnic Luis Aragonés, tot va canviar a partir de l’Eurocopa de l’any 2008, en què va guanyar el títol i va ser elegit millor jugador del certamen. Amb Pep Guardiola d’entrenador, es va convertir en un dels futbolistes bàsics del seu club, es va erigir en el millor centrecampista del món i va completar un brillant palmarès, en què hi destaquen 8 campionats de Lliga, 4 Lligues de Campions, 2 Eurocopes i 1 Mundial.